Bea Obis i Aguilar Portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Lleida

Pensem en els petits!

Cal canviar la política econòmica per reforçar els estímuls al creixement i a la creació d’ocupació. Segurament, amb aquesta frase hi estem tots d’acord o, majoritàriament, podem creure que aquesta és una de les fórmules per construir un país econòmicament millor. També és veritat que la clau està en ajudar l’economia productiva a créixer, i moltes vegades també a mantenir-se, en aquells àmbits d’especial dificultat. És a dir, parlem, i cal fer-ho, d’internacionalització, d’ obrir-nos a mercats exteriors sobre tot en aquells països emergents com Brasil, la Xina i altres que poc a poc, però amb bona lletra, són una bona via per explorar per part del nostre teixit empresarial.
Però tenim una part del sector productiu tant o més important farcit de petits autònoms i petites empreses amb un o dos treballadors que, per la seva singularitat o especialitat, no poden internacionalitzar-se. Segurament un llauner o un electricista no pensen en internacionalitzar el seu servei. D’entrada, cada dia rumien com mantenir el seu negoci i no haver de despatxar aquell o aquells treballadors que no només són part de l’empresa, sinó que alhora ho són de la família. I ho són per què tota la vida han crescut de la mà de l’empresari o autònom amb el què treballen i els vincles generats entre ambdós parts van més enllà de la relació empresa-treballador. Hi ha un valor afegit entre els membres de la petita empresa que fa difícil distingir, a la pràctica, entre uns i altres.
Aquests petits autònoms volen mantenir els seus llocs de treball i els del seus treballadors. Són els que “de mica en mica omplen la pica” i els hi preocupa especialment què pot fer l’administració per mantenir aquests llocs de treball. La prioritat ha de ser generar nous jaciments d’ocupació i/o regenerar els existents, però, paral·lelament, les administracions han de vetllar per un bon manteniment dels llocs de treball que estan arrelats al territori. Cal seguir insistint en el finançament que tant ofega a aquests autònoms, no podem permetre que s’aturi la reinversió, que la innovació ha de formar part, i en forma, del seu ADN particular. Ser diferents, ser creatius, però amb diferents eines i recursos. Segurament s’ha de fer amb noves maneres de treballar, de veure els clients i els proveïdors d’una altra manera. Però si en alguna cosa coincidim amb ells és en la seva visualització com a eina prioritària per al manteniment de l’ocupació existent. Què difícil és visualitzar 30 empreses amb 3 treballadors contractats! I què  fàcil o mediàtic és a l’inrevés, 3 empreses amb 30 treballadors cadascuna.
Aquests petits autònoms i pimes són els que primer han fet els deures amb austeritat, amb eficiència i inventant noves maneres de gestionar el dia a dia. Cal buscar, des de l’administració, aquelles eines que també permetin a les empreses que encara perviuen i subsisteixen seguir subsistint i aguantant el xàfec per no acabar defallint. Mesures en polítiques fiscals, laborals i el suport amb línies específiques de finançament també han d’anar adreçades a aquests motors de l’economia catalana que més que mai treballen en xarxa i que donen vida al nostre teixit empresarial.