Alfons Pérez i Martín President d’EMIPAC (Escoles de Música d'Iniciativa Privada Associades de Catalunya)

La música i el soroll de la crisi

La crisi econòmica que patim fa tant de soroll que, de vegades, no ens deixa escoltar la música que podria apaivagar-la. Les escoles de música no som alienes al daltabaix, com la resta de sectors econòmics i socials.

Aquests dies s’ha parlat força de les retallades econòmiques que pateixen les escoles de música. Aquestes informacions, però, es refereixen només a les escoles de música de titularitat pública
I és que massa sovint no es té en compte que no totes les escoles de música són de titularitat pública. Les escoles de música d’iniciativa privada suposen un 48% d’aquest sector educatiu, amb més de 40.000 alumnes.

La “retallada” que patim les escoles d’iniciativa privada és doble. No rebem cap mena de subvenció pública i, alhora, patim la crisi com qualsevol empresa del país.

Hi ha un oblit endèmic de les escoles privades de música per part de l’administració. Un oblit que li surt car a la ciutadania. Si l’administració hagués tingut en compte les escoles d’iniciativa privada a l’hora d’ampliar l’oferta de places d’ensenyament musical, enlloc de voler-les substituir o eliminar, tal vegada ara la situació fora millor per tots. Concertar places, subvencionar l’oferta existent, enlloc de construir infraestructures que ara no es poden mantenir, hauria estat més efectiu i econòmic.

Les escoles d’iniciativa privada històricament han cobert una necessitat educativa i social que no cobria el sector públic. Són escoles sorgides de l’emprenedoria, però també el compromís social i cultural. Ara, aquesta iniciativa, que moltes vegades ha anat més enllà del rendiment econòmic, no es pot menystenir.

La crisi econòmica pot servir per replantejar la situació. Per explorar noves fórmules que ens permetin millorar l’educació musical del país. Per sumar sinèrgies. Per trobar una música que s’imposi entre tant soroll.