Teresa Ibars Chimeno Portaveu de la Plataforma Compromís Museu Morera

Una plataforma a favor de l’art públic

El mes de maig d’enguany es va fer pública la Plataforma CompromísMuseu Morera a favor de la creació d’una seu estable pel Museu Morera. L’esperit reivindicatiu de l’esmentada plataforma, no s’ha esmorteït gens ni mica i els que en aquell moment varen signar el manifest que es presentava, i tots els que de ben segur el signaran a partir d’aquesta nova posta en escena de la reivindicació volien –exigien-, de les nostres autoritats una resposta clara de les intencions que es tenen al respecte del Museu. Ara reprenem la reivindicació per que la del Museu Morera és una trista història de peregrinatge. La seva és una lamentable situació endèmica que requereix alguna resposta per part de les autoritats municipals. I a més a més, és un dret que tenim els lleidatans i lleidatanes que pensem que salvaguardar el patrimoni cultural públic, ens porta directament a adobar la consciència dels nostres arrels. Ja se sap que com cantava Raimon: Qui perd els orígens, perd la identitat.
Aquest Museu, inaugurat definitivament el 1917, recollia obra del mecenes que li va donar el seu nom, així com altra obra pictòrica que, al llarg dels anys, varen adquirir en algunes ocasions l’Ajuntament de Lleida, en altres la Diputació i en algunes altres –com és el cas de l’obra de Xavier Gosé-, entre ambdues entitats copatrones. Al llarg dels anys el Museu Morera, ha conegut diferents seus: el Mercat de Sant Lluís, l’antic Hospital de Santa Maria –avui seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, El convent del Roser –per increïble que pugui semblar aviat un parador nacional-, per no detallar el viatge de les obres cap a Butsènit en temps de la guerra civil de l’anterior segle, i cap a Saragossa en mig de la conflagració per tal que el fons no es malmetés, així com l’actual residència a l’edifici de l’antic Casino.
Des del Pla Municipal de Museus de l’any 1996, els moviments del fons han estat també diversos, tot i que el Pla preveia la construcció del Morera i del Centre d’Art Contemporani de manera conjunta al llarg del període 1997-2000. A l’any 2003 s’inaugurà el Centre d’Art La Panera de forma independent, i la construcció del futur Museu s’allargava fins als anys 2008-2010. El Centre d’Art ocuparia l’edifici remodelat de l’antiga Panera i el Morera, un edifici de nova planta annex al primer. Tot plegat havia de conformar un complex d’art modern i contemporani de titularitat municipal.
Res d’això ha succeït. Respecte al fons del Morera i per tal quan els que signem manifestos com el que proposa la Plataforma, veiem situacions d’indiferència com aquesta, no podem més que manifestar la nostra disconformitat. El nostre patrimoni cultural, no solament és nostre per ser-ho, si no que ho és també perquè ens dignifica com a lleidatans. Cal que nosaltres mateixos dignifiquem doncs la seva situació. I és que davant la política municipal d’obres faraòniques com ara és el cas de La Llotja, se’ns plategen a molts un seguit d’interrogants: Lleida té el que necessita? Necessita Lleida el que se li dóna? Per un altre costat, també ens qüestionem ¿és justa la indiscriminada ajuda que es dóna a entitats privades i llur patrimoni artístic, mentre el públic està com està? I també ¿s’estan prenent acords -diguem-ne secrets-, respecte el fons Morera? I si és que sí –com sembla-, per què no es donen a conèixer?
És per tot això que la Plataforma Compromís Museu Morera anuncia que: es reprèn aquesta campanya de nova demanda d’adhesions i recollida de signatures que s’adreçarà a les entitats que hi estiguin interessades i també a persones, a títol individual; es presenta el Blog que donarà informació detallada de les activitats de la Plataforma, alhora que permetrà adherir-s’hi; i, finalment, s’anuncia que d’ara al finals de l’any 2012 es tiraran endavant un seguit de  reivindicacions i d’activitats al voltant del Museu Morera, amb la pretensió de despertar interès alhora que compromís a la ciutadania lleidatana inclosos els seus dirigents polítics.
Tot, està clar, a fi de bé!