Cal?

Cal que vingui a donar una conferència a la Universitat de Lleida un professional de la comunicació per a dir als alumnes de Comunicació Audiovisual i Periodisme que, el millor que poden fer, és canviar de carrera?

Em refereixo a vostè, Joan Cal, director del diari Segre per a qui no ho sàpiga, amb tots els meus respectes per la seva professió -si és que l'exerceix-, i que també serà la nostra.

Quina es per vostè, doncs, la missió d’aquests estudis? Enriquir la facultat de lletres de futurs aturats? Potser si seguim el seu consell, millor pleguem tots -professors inclosos- i ens anem a buscar la vida a una altra carrera que, encara que no sigui el nostre projecte de futur laboral, si que ens donarà per menjar.

Així doncs, per a que ens porten a personalitats com Iñaki Gabilondo a donar conferencies, amb tots els diners que això comporta? Es que tot és política? Un circ on nosaltres només som i serem espectadors, i pel qual paguem cada any més i més per a poder seguir estudiant?

No s’enganyi. Aquesta carrera no la deixarà ningú que vulgui ser realment periodista. Vostè més que ningú hauria de saber que vivim en temps de canvi per la premsa; temps de canvi que han de suposar un esforç conjunt entre les diferents generacions per a continuar amb aquest ofici tan necessari com meravellós per a qui, com vostè, espero, el senti dins seu com a propi.

Nosaltres som la pròxima generació de periodistes. Som valents i continuarem endavant per lluitar pel nostre futur laboral, perquè hi creiem. Ningú diu que serà fàcil. I ningú considera que és un repte impossible, al menys no a la nostra facultat. Canviarem el que faci falta, que és el que al cap i a la fi fan sempre les noves generacions amb tot el que toquen, per a que cap periodista torni a dir-li en un futur a cap estudiant de periodisme que està perdent el temps estudiant la professió que més li agrada.

Si la seva generació només ens pot dir que millor pleguem, penso que no som nosaltres precisament els qui hauríem de deixar-ho córrer.

Així doncs, no. No calia.

I per aquesta raó, durant la seva conferència quant ha dit que canviéssim de carrera, un grup d'alumnes s'han aixecat i han marxat. I ens aixecarem les vegades que faci falta fins que se’ns escolti realment. Perquè els que som el futur d’una professió com és la del periodisme, també té -i tindrà- moltes coses a dir-li a la seva generació.


Alumnes de Comunicació i Periodisme Audiovisual de la Universitat de Lleida: Miguel Macías Novau, Joaquim Albalate, Alice Tapiol Breeze, Christian Aranda Cubeles, Moises Camuñas Gomez, Laura Solé Melero, Eva Múrcia, Sara Caelles, Carles Ribes, Marina Suñer Culla, Rosa Mari Colomina Torres, Gerard Pifarré Sada, Miriam Jiménez Gómez, Anna Reig, Josep Blanch, Pol Alberca Marfà, Jordi Sabaté Roma, Imma Gonzalez, Maria Marquès Camí, Patrícia Valencia, Vero Rescalvo Garcia, Carla Benito Elvira, Miriam Garcia Liebana, Berry Romero, Mireia Cañadas Ramos, Maria Adillón Gálvez, Maria Peñascal Felís, Andrés Blueman, Esther Semente Miret, Irene Yuste, Sandra Caba Costafreda, Eva Maria Naranjo Morales, Adri Romeo Palou, Alícia Farré Rodríguez, Laura Giralt Poch, Juan Moreno Sánchez.