Jordi Creus Membre de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista Ponent

Una defensa del sector públic molt descafeïnada

Entre 400 i 500 treballadors i treballadores de l’administració van manifestar-se ahir a la tarda pels carrers de Lleida. La convocatòria, que havia estat efectuada pels sindicats del personal docent (USTEC-IAC, CCOO i UGT) va comptar amb la participació d’altres col·lectius, entre ells funcionaris de presons, bombers i treballadors de la sanitat.

Després de les retallades efectuades pel govern de la Generalitat en àmbits com educació i sanitat al llarg del present any, i davant la darrera mesura pel que fa al cobrament de l’IRPF de la paga doble que cap treballador del sector públic havia rebut encara, la manifestació semblava presentar-se com una immillorable ocasió per encetar, ja d’una manera definitiva i real, una política de mobilitzacions resistent i combativa front el procés de privatització del sector públic, eufemísticament maquillat sota el nom de retallades. La tria del recorregut, pel centre de Lleida, incloent una part de l’eix comercial, i la data, coincidint en període festiu, semblaven confirmar les perspectives més optimistes.

El resultat, però, va estar molt per sota del que alguns podíem, o volíem, intuir. Tot plegat va semblar una mena de representació teatral, una escenificació, una farsa fins i tot, duta a terme pels sindicats majoritaris. Durant el recorregut de la manifestació, el silenci va ser la nota predominant, i un cop arribats a la delegació de la Generalitat, es va llegir un manifest satíric, que s’acompanya amb el cant d’un seguit de nadales amb la lletra modificada.

La cara de molts dels allà presents era, o bé d’aparent alegria per l’esdeveniment lúdic i festiu, o bé de confusió total, pel fet d’haver-nos convertit en figurants d’una mena de pessebre vivent.
Quines intencions s’amagaven darrera aquesta convocatòria i especialment davant el caràcter excessivament conformista que va tenir? No s’han convertit els treballadors i les treballadores del sector públic i les seves condicions de treball com un dels objectius a vulnerar per part de les mal anomenades privatitzacions? Es tractava de donar un missatge de tranquil·litat al govern de la Generalitat, donant a entendre que el marge per a la privatització del sector públic continua essent força ampli?