Toni Yus Funcionari

Unes autèntiques mesures d’estalvi per l’Administració Pública

El personal del sector públic (i, per extensió, tota l’Administració Pública) pateix un creixent descrèdit per gran part de la ciutadania, gràcies a les campanyes de difamació de certs sectors que els consideren “privilegiats” pel fet de tenir una feina estable per tota la vida (cosa que sens dubte tothom desitja, sigui del sector que sigui). I els governs de torn no fan un favor al personal públic amb unes retallades sense cap consideració.
Amb tot, no es tracta que l’Administració Pública malgasti uns recursos que són de tothom i el que cal és que sí sigui més eficaç, àgil, eficient i racionalitzi els seus recursos, i per això cal estudiar qualsevol proposta en quant a l’estalvi d’aquestos. Si mesures com la unificació de cossos i escales, o la supressió i/o reducció d’administracions, alts càrrecs, i òrgans que suposen duplicitat de funcions ja serien adequades, n’hi han d’altres que també suposarien autèntiques mesures d’estalvi per l’Administració Pública en el seu conjunt, tals com: l’extensió de les noves tecnologies, l’estalvi energètic i el foment d’energies renovables (energia geotèrmica, solar, biomassa, etc...) utilitzant tècniques de la bioconstrucció per tal de fer més eficients econòmicament els edificis que, en el seu cas, siguin de nova edificació. Exemples d’això a casa nostra els tenim a la nova biblioteca municipal de Solsona o els futurs habitatges de protecció oficial a Ciutat Jardí (Lleida), que funcionaran mitjançant energia geotèrmica.
Però una altra mesura important seria la d’acabar amb la dispersió d’ens públics per varis punts en diversos edificis (llogats o comprats), agrupant tots els departaments, administracions i d’altres entitats (com els serveis postals de Correus, jutjats de pau, oficines de recaptació tributària, etc...) en un mateix edifici (o en varis, segons la grandària des pobles, i als mateixos ajuntaments en els més petits) per tal d’estalviar costos (aigua, llum, calefacció, IBI, etc...) i obtenir diners amb la venda dels immobles que siguin de propietat, a excepció dels edificis emblemàtics considerats patrimoni cultural.
De fet, a Girona ja s’han agrupat tots els departaments de la Generalitat en un únic edifici i a Tortosa (com a capital de les Terres de l’Ebre) també s’ha parlat d’agrupar-los (ignoro si a hores d’ara ja s’ha fet), però a Lleida aquest projecte ideal (amb la ubicació prevista a l’antiga facultat de Magisteri) s’ha paralitzat i esperem que el més aviat possible es reprengui el projecte. Tanmateix crec que aquesta idea s’hauria d’aplicar en tots els àmbits territorials.
La segona part seria trobar una ubicació correcta. Hi ha gent que opina que els serveis públics d’algunes ciutats haurien de situar-se en un únic centre als polígons industrials perquè, segons diuen, s’eliminaria el problema dels aparcaments i es podria incloure la utilització de línies regulars de busos urbans per aquelles persones que no disposin (o no vulguin portar) vehicle privat tant per poder realitzar tràmits administratius, o per treballar, sigui a empreses privades dels polígons en qüestió o a les mateixes Administracions.
Però al meu parer, la millor opció seria que les administracions públiques concentrades haurien de trobar-se prop de les estacions de trens (les quals, també haurien de ser prop de les estacions d’autobusos), donat que aquestes es troben en punts centrals de moltes ciutats. Això serviria per: dinamitzar els centres comercials i les empreses dels voltants aprofitant les gestions públiques que hagin de fer els ciutadans, fomentar la multimodalitat del transport públic facilitant el lliure desplaçament de les persones, i perquè aquelles persones sense vehicle propi puguin arribar més fàcilment, bé per fer gestions o per treballar a qualsevol dels departaments de l’Administració Pública on estiguin destinades.
A Lleida mateix seria una bona ubicació el gran espai buit que hi ha davant l’estació de trens Lleida-Pirineus, juntament amb la implantació de la nova estació d’autobusos i el projectat centre comercial (i traslladant l’antiga farinera i la fàbrica de ciments “Pirineus” amb les corresponents compensacions). Seria un bon revulsiu per l’economia local, i penso que s’hauria de tenir en compte aquestes propostes, tant a Lleida com a la resta de pobles, ja que guanyaria l’Administració Pública i la mateixa ciutadania. Espero més propostes.