Manel Cónsola Palau Treballador de la Diputació de Lleida i membre de la Junta de Personal

La guerra dels mons. Segona Part

Aquests darrers dies s’ha parlat molt, a nivell de premsa, de les irregularitats de la política de contractació de personal que ha dut a terme la Diputació de Lleida en aquests darrers mesos. El cas de la filla d’un ex senador de CIU i actual president de la Càmera de Comerç, ha estat més que denunciat per part dels qui signen aquest escrit, alhora que comentat per un bon grup de ciutadans i ciutadanes que amb indignació veuen tals fets. La contractació de la senyora Cristina Simó és escandalosa perquè segons diu el decret del President, se la contracta per que es crea una Unitat de Compres que dependrà totalment de presidència. A la Diputació, i això es bo saber-ho, aquesta unitat ja hi és, encara que amb un altre nom, i a més funciona i té personal que l’ha fet rutllar fins ara. Faci tothom les lectures que vulgui i les interpretacions que li vinguin de gust de la situació.
 
El tema però és d’una major magnitud quan es veu que l’endemà mateix d’aquesta contractació, va començar a prestar també els seus serveis a la Diputació de Lleida, la senyora María José Ayala Torres. Aquesta segona persona –sigui dit de passada-, ha entrat a treballar com tècnic d’un grup alt per prestar uns serveis no especificats al decret del President, al departament de Recursos Humans. Igualment la senyora Ayala té vincles familiars amb els partits que actualment se suposa que ens dirigeixen –CiU i PP- i que, com no podria ser d’altra manera, demostren clarament que la legitimitat dels decrets, per als ciutadans de primera categoria, és la que justifica entrar a treballar a la tant qüestionada administració pública. És curiós veure com aquests dos partits polítics van tant de la mà en les retallades socials com també en el moment de mirar pels seus adeptes i familiars.
 
Estem doncs clarament davant una Guerra dels mons que enfronta, sense cap mena d’embut, als ciutadans de primera (pocs, és cert, però forts) amb els de segona (molts i debilitats). Estem doncs davant la societat de classes, pura i dura, creadora de desigualtats i, en definitiva, de malestars que no se sap on ens conduiran.