Pujol vota. Endavant per no anar enrere

Jordi Pujol està posant fites que l’acosten cada cop més als que sempre havia blasmat, almenys públicament: els independentistes. Ben segur que pot ser una aposta sincera i un intent de voler acostar-se als sectors que representen l’avantguarda del país perquè els llibres d’història no el deixin com algú que va quedar en fora de joc en el seu darrer tram de cicle vital.

Pujol manté una autoritat moral en una franja mitjana de la centralitat que no voten Convergència sinó que encara voten Pujol. El 20 per cent de la societat és la que lidera els canvis i la gran massa segueix el corrent majoritari. Pujol contribuirà de manera decisiva a que la centralitat, a Catalunya, sigui el sobiranisme.

El pas de Pujol fixa un llistó. Si la negociació amb el nou govern de Madrid sobre el concert econòmic s’empantanega, no s’hi valdrà a pactar una mica més del mateix. Precisament perquè Pujol i la societat catalana està donant passes endavant per no anar enrere. Artur Mas n’haurà de prendre bona nota i sobretot Duran i Lleida. Una mica més d’IRPF i impostos especials no servirà. Precisament perquè la Catalunya del 2011 no és la de l’any 2000 ni les seves necessitats ni aspiracions. Entre altres detalls perquè Pujol ha passat de ser actiu detractor de la independència a mostrar-se’n obertament partidari. No cal dir més.