Cap retallada en fermesa

L’actitud del portaveu Francesc Homs i del conseller Mas-Colell respecte la reivindicació de les transferències econòmiques que el govern d’Espanya deu a Catalunya ha estat, de moment, ferma i digna. La inflexibilitat de Madrid és un aperitiu del que resta del darrer any de l’executiu de Zapatero i dels llamps i trons habituals -catalanes ladrones- que vindrà en iniciar-se la negociació del nou sistema de finançament a partir de març de 2012.

Una actitud, la d’Homs i Mas-Colell, que haurà de mantenir-se durant tot aquest temps per tal d’evitar la tremolor de cames que als negociadors catalans els ha agafat en les fases avançades de negociacions amb Madrid.

No s’entendria una manca de fermesa després d’haver aprovat com a icona dels primers 100 dies de mandat la supressió d’un tribut com el de successions que deixarà d’ingressar a les arques de la Generalitat des de 100 milions l’any -segons CiU- als 400 que afirmen els tres partits de l’anterior govern. El compliment d’una promesa electoral que la federació nacionalista ha vist ara urgent però que mai no ho havia considerat quan governava amb majories tan o més àmplies en el passat.

Mentre continuï aquest sistema de finançament discriminatori cap a Catalunya, únic a Europa, els serveis públics no podran ser els d’un país de primera. És per això que en el que sí que està en mans del govern de Catalunya no es pot fer el de sempre. És a dir, en fermesa, cap retallada.