Ara sí que toca: referèndum sobre el concert

Prop d’un milió de catalans ja han legitimat el dret de decidir. La Barcelona capital ha trencat esquemes i prejudicis d’una ciutat on la majoria silenciosa també avança a molt bon ritme.

Els representants dels ciutadans a les institucions han de saber recollir el senyal que deixa un procés cívic que ha esdevingut massiu. Com dèiem divendres en aquesta editorial, més de 257.000 paperetes superen àmpliament els 180.000 vots de l’encara alcalde de la ciutat. Al probable pròxim batlle de la ciutat, Xavier Trias, li ha de resultar indicatiu que 100.000 ciutadans més que els vots que ell va treure en les municipals de 2007 hagin participat en el referèndum del 10-A.

I al president de la Generalitat li toca començar a concretar l’ambició nacional sense límits que li va reportar un milió dos-cents mil vots el passat 28 de novembre. El dret de decidir en aspectes en què hi hagi consens ja figura en el full de ruta de Mas des de la conferència del 20 de novembre de 2007 al Palau de Congressos, punt d’arrencada amb què va posar les bases de la seva refundació del catalanisme.

Si Artur Mas no vol repetir l’esquema d’un procés qualsevol de negociació amb el govern espanyol de torn al voltant del seu objectiu de legislatura -el pacte fiscal- convindria que plantegés un grau de fermesa davant l’Estat que mai no s’ha fet fins ara. Consultar la ciutadania de Catalunya si està d’acord amb l’objectiu que s’ha d’anar a reivindicar i recollir el mandat que surti de les urnes. Anar amb un 80 per cent de la ciutadania catalana consultada en referèndum organitzat per la Generalitat no té precedent i una força simbòlica i alhora pràctica irrebatible democràticament.

La demostració cívica d’aquest referèndum del 10A culmina el procés més important dels darrers 30 anys a Catalunya. El president de Catalunya té el deure d’escoltar un clam gens minoritari. Recollir-lo amb una consulta sobre el concert seria un exercici coherent amb el seu programa i el seu discurs dels darrers tres anys. I la resta de formacions polítiques de tradició catalanista i nacional també haurien de fer un exercici de coherència i acompanyar el govern de Catalunya en aquesta consulta i negociació. Ara sí que toca començar a decidir. El referèndum pel concert suposaria un pas ferm i determinant cap a la consulta definitiva.