Debatre la independència al Parlament

El Parlament de Catalunya puja un graó i consolida una posició. Superarà els debats sobre el dret a l’autodeterminació que van iniciar-se amb una moció el 1989. Una àmplia majoria pel dret de decidir ja és inqüestionable a la cambra catalana. En les quatre votacions dels darrers 20 anys havia configurat un bloc a favor en les votacions (CiU, Esquerra, ICV i en una ocasió el PI o ara Solidaritat) un d’abstencionista (PSC) i de contrari, el PP i Ciutadans. En els darrers pronunciaments, els socialistes han tornat a les seves posicions de 1989 tornant a votar en contra.

Des de Convergència i Unió es critica la proposició de llei de Solidaritat per les formes o el moment de presentació. Però més enllà que agradi o no l’envoltori, el contingut és important. Sempre hi ha d’haver un primer cop. Com la moció de l’autodeterminació d’ERC de 1989.

El més valuós del debat d’aquesta setmana al Parlament és el precedent i posar en la línia de la normalitat el debat de l’estat propi. I la configuració de dos blocs: els del sí, els unionistes en què el PSC es posa perillosament de costat amb el PP i C’s i els no alineats com Convergència i Unió.

CiU exerceix de Suïssa adoptant una posició neutral. L’exercici coherent hauria estat donar llibertat de vot als seus 62 diputats i més encara després de la culminació del procés de consultes en què els seus màxims dirigents hi han participat activament. Però el que quedarà del debat sobre la independència al Parlament és que ja no existeix una majoria que s’hi oposi. Un primer pas important perquè el gruix de la població sempre s’apunta a cavall guanyador. I, de moment, el bloc independentista i el que no s’hi oposa, al Parlament, ja és majoritari.