La batalla fiscal. Arriscar per guanyar

Fukushima representarà per al Japó la pèrdua d’un 6% del seu Producte Interior Brut. L’espoli fiscal d’Espanya cap a Catalunya ronda el 10% anual. I no cessa. Ara, el Govern espanyol es permet la llicència d’interpretar la literalitat del fons de competitivitat i gosa dir en mítings a Albacete (Zapatero) que Catalunya reclama el que no li correspon. Més enllà del fons de competitivitat, resulta directament un insult a la intel·ligència que els governants de Madrid acusin Catalunya de reclamar el que no és seu quan ells mateixos incompleixen la primera norma orgànica espanyol que regeix Catalunya, l’Estatut, quan no paguen el que es deu en inversions en virtut de la disposició addicional tercera. Molts milers de milions d’euros.

Sí, Espanya té molt de Grècia. Carregada d’un sector públic inflat, amb regions on el malbaratament del diner públic ha estat el pa nostre de cada dia durant anys i enfonsada per una crisi estructural que no va voler reconèixer. Espanya arrossegarà al fons del sot a Catalunya si aquesta no pren una determinació.

Les joventuts de Convergència, la JNC, proposaven aquest cap de setmana una consulta vinculant pel concert econòmic. I un economista de prestigi com Ramon Tremosa, també vinculat a la federació, advocava per que amb la situació actual es recaptin tots els impostos a través de l’agència tributària catalana. Li toca al president Mas prendre la iniciativa però des de les seves mateixes files li marquen el camí en uns posicionaments que fins no fa gaire només hauria defensat Esquerra Republicana.

La crisi pot actuar d’espoleta del procés d’independència. Així ja ho assumeixen fins i tot empresaris de pes a Catalunya. La batalla fiscal està servida. Si hi ha voluntat de disputar-la per part del Govern de Catalunya té la majoria social i política al darrera per anar-hi. Només és qüestió de voluntat. Per Catalunya i el seu futur és ja una necessitat vital.