'La meva eina pot interessar al Parlament de Catalunya per mostrar l'activitat dels diputats a la ciutadania'

Miquel Català va ser notícia fa uns mesos perquè va lliurar 32.000 signatures a favor de l'oficialitat de la llengua catalana a Europa. A més, l'any 2008 va traduir la web oficial del Parlament Europeu al català, una feina que tenia el suport de la majoria d'eurodiputats catalans però que li va ocasionar problemes amb els serveis jurídics de la institució. Els eurodiputats Tremosa, Junqueras, Badia i Romeva van agrair-li la seva tasca. Aquest enginyer informàtic de 29 anys nascut a la Granja d'Escarp (Segrià) el 1981, treballa a Barcelona en un centre de computació. Hem anat a visitar-lo al seu poble natal perquè en expliqui la seva creació, el MEPranking, una eina basada en Internet que permet a tots els ciutadans de la Unió Europea controlar les activitats dels europarlamentaris.

Per a què tothom ho entengui, què és el MEPranking?
MEP són les sigles de Member of the European Parliament, que en català vol dir eurodiputat. Aleshores, el MEPRanking és ni més ni menys que un rànquing d'eurodiputats. Es tracta d'una pàgina web on trobem les estadístiques dels diputats europeus, les quals són públiques i es poden trobar al lloc web del Parlament Europeu, però totalment dispersades. El que fa el MEPranking és recol·lectar-les, emmagatzemar-les en una base de dades i, llavors, a través d'un programa es dibuixen les estadístiques de la seva activitat parlamentària. Dóna la informació d'una manera fàcil sobre les diverses feines dels eurodiputats, que a més de les sessions de la cambra són la preparació d'informes, presentació de mocions, preguntes, etc.

Per què et vas animar a fer aquesta eina?
Quan vaig fer la traducció de la pàgina del Parlament Europeu en català, ja vaig veure que aquestes dades eren públiques, però que l'accés a elles era molt costós. Se'm va ocórrer que es podia fer aquesta eina. L'obertura de dades és una tendència de les administracions europees. No fa gaire, la Generalitat s'hi va apuntar amb l'OpenData, que obria les dades públiques per tal que tothom pogués accedir-hi.

Així, el rànquing es podria utilitzar a l'administració catalana?
Sí, de fet els ho vaig oferir. L'únic que necessitaria és que posessin les dades en un lloc per tal que jo, des del meu ordinador, pogués agafar-les i aplicar-hi la meva eina. Crec que es podria fer el mateix amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya, només s'hauria d'establir el protocol.

I creus que interessaria al Parlament català?
Als diputats que treballen, evidentment que sí. Ja em va passar amb el MEPranking, els que sortien ben posicionats fins i tot van enllaçar-ho a la seva pàgina web. Els eurodiputats catalans, en general, treballen bastant, així que els ha agradat. Per exemple, en Raül Romeva, era dels més ben posicionats i li va donar molt bona publicitat. De tota manera, n'hi ha alguns que van queixar-se o no ho van veure tan bé.

Els usuaris de la teva pàgina web són, en major part, els ciutadans o dels mateixos eurodiputats?
Sobretot, els usuaris del Parlament Europeu i de la Comissió Europea. Els interessa veure's com va la seva activitat i, sobretot, comparar-se amb altres grups o estats.

Pel que fa a la possibilitat d'apropar totes aquestes dades a la ciutadania de Catalunya, el Parlament Europeu potser els queda un pèl lluny. Creus que tindria més èxit si es fes el mateix amb el Parlament de la Generalitat?
I tant. A més, l'anterior president del Parlament, Ernest Benach, era molt receptiu amb les noves tecnologies. Núria De Gispert va dir que volia continuar amb aquesta línia, però ja veurem què en pensa.

Al mapa d'Espanya que apareix al web, trobem que has donat un tractament diferenciat als eurodiputats elegits al diferents territoris de parla catalana, amb una pàgina específica per indicar aquesta procedència. Creus que aquest fet pot dificultar que la teva eina sigui reconeguda oficialment?
Doncs sí, en sóc conscient. La versió actual no seria recolzada des de les institucions. Si els interessés, sempre es podria modificar.

Al Congrés dels Diputats del Govern espanyol, podria interessar-los?
De moment, crec que no massa. Penso que les accions que he fet fins al moment, no han agradat massa a Madrid, ja que, com a administració pública, volen controlar tot el que es fa. Per exemple, a la pàgina espanyola del Parlament Europeu no surt res sobre el català. Abans, hi havia alguna petita descripció, però ara no hi ha res sobre les llengües cooficials.

Et suposa molta feina actualitzar el MEPranking?
En absolut. La base de dades i les estadístiques s'actualitzen soles cada setmana.

La pàgina web oficial del Parlament Europeu no existia en català. Va ser aquesta manca la que et va empènyer a fer-ne la traducció?
Sí, estava en 22 llengües, però no en català. Crec que el català ha de ser oficial a Europa, per això ho vaig fer. L'eurodiputat de CiU d'aleshores, Ignasi Guardans, va dir que li semblava molt bé, que era una manera d'apropar-se a la ciutadania. En canvi, a Aleix Vidal-Quadras va tenir la reacció totalment contrària. Em volien denunciar, però al veure que era un particular, un ciutadà 'normal i corrent', s'ho van repensar i es van fer enrere.

Creus que el dia que el català sigui oficial a Europa està a prop?
Jo ho veig possible, ja que la mobilització de recursos no seria molt gran si tenim en compte que el 60% d'intèrprets del Parlament Europeu són catalans. De tota manera, ho veig difícil mentre hi hagi l'Aleix Vidal-Quadras, un home amb molta força allí. A més, el Govern espanyol ho hauria de demanar explícitament, i no serà fàcil que això succeeixi.

Quins resultats creus que has obtingut arran de les teves accions?
S'ha parlat més del tema, i això fa que la cosa no s'apagui, que es vegi que hi ha voluntat. Més enllà d'això, res... el català continua sense ser oficial, però ja des d'un bon principi el meu propòsit no era resoldre jo sol un tema atàvic com aquest. Simplement, he posat el meu gra de sorra per tal que el català sigui reconegut com a llengua oficial al Parlament Europeu.