"La gent s'identificaria amb la Copa Catalunya si fóssim un país, amb lliga pròpia i una selecció oficial"

A la Federació Catalana hi va haver certes disfuncions amb l'anterior junta directiva, presidida per Casals. Això va provocar una dimissió en massa i tu vas decidir presentar-te després a les eleccions. Per què prens aquesta decisió de presentar-te desprès d'haver dimitit?
L'avantatge que tenia és que conec molt bé les interioritats de la Federació i a les persones; els clubs i la mentalitat que es mou en l'ambient federatiu. L'altre avantatge és que se quan les coses estan ben fetes o mal fetes, i en aquell moment hi havia companys que no estaven actuant en el camí correcte i estaven perjudicant molt als que venien col·laborant. Durant un any van plegar 15 de cop i més tard 3, això vol dir que no solament l'Andreu Subies i 15 directius no estaven d'acord, sinó que gran part de la directiva no estava d'acord amb aquella gestió, de la qual n'estem patint actualment les seqüeles. Aquest fet et dona que pensar que si nosaltres, que som els que coneixem la casa, no posem la solució, qui la trobarà?. És molt difícil entrar en un lloc i prendre decisions quan no coneixes molt be la cosa. D'aquesta manera, nosaltres podem ajudar o prendre decisions molt més ràpidament que gent que entra nova.

Ja com a president, ens podria fer una valoració d'aquests primers tres mesos al front de la Federació?
El futbol no és aliè a la crisi econòmica actual. Està tot molt complicat, la mentalitat ha de canviar i tothom s'ha reestructurar, en tots els àmbits. La Federació Catalananecessitava una reestructuració interna immediata i jo crec que en pocs anys la Federació tornarà a ser una federació important.

Vostè va dir en una entrevista que la junta de Casals no va ser transparent. Creu que la seva junta es transparent amb tothom, fa les coses ben fetes?
No tot és tan ràpid, ni tot és transparent per tothom. Si a la junta anterior eren transparents o no... es tracta de la manera de fer les coses. No es fàcil desprès de les eleccions, però intentarem actuar amb transparència i si ho dic és perquè crec que si un vol guanyar el respecte dels clubs i del món del futbol ha de ser ell el primer el que passi davant.

Quina és la situació econòmica de la Federació desprès que la junta anterior deixes una despesa de 4 milions d'euros?
El primer que volíem fer era esperar un any i després prendre mesures, però amb les circumstancies que ens hem trobat hem hagut de prendre mesures immediates. Atenent als advocats, gent de comptablilitat, administradors, auditories... ens hem vist obligats a canviar el pla de viatge que teníem. En un any he hagut de plantejar els cinc anys restants; en 2 mesos hem hagut de prendre decisions duríssimes per poder estabilitzar la Federació i no generar més deutes. El deute venia generat perquè hi ha molts federats, moltes fitxes, gratuïtat de serveis... i tot això avui en dia no es pot mantindre, perquè no hi ha prou ingressos per subvencionar les coses. Els clubs de futbol base estan creixent a un ritme increïble, i això provoca unes despeses importants a la Federació que avui en dia no es poden assumir.

Com ajuda la federació als clubs modestos en aquesta conjuntura de crisi? 
La Federació es una entitat que es dedica a donar serveis. Els clubs competeixen i la Federació gestiona: des dels calendaris, fitxes, assignació d'àrbitres, comitès, classificacions, ascensos, descensos, mutualitat... En definitiva, es dedica a gestionar. Els clubs, com he dit abans, han de trobar el seu lloc. Tots volen competir en Tercera Divisió, però no poden pagar ni arbitratges, ni jugadors, ni les instal·lacions adequades per competir. Tothom ha de trobar el seu equilibri intern i la Federació pot ajudar amb la gestió, amb formació com farem, amb marcar el futur esportiu. Econòmicament el que hem de fer és no generar deutes i no generar despeses als clubs, però els clubs cada vegada tenen més nens, més entrenadors, volen cobrar més, volen jugadors de primer nivell per al seu equip i això provoca unes despeses. Jo crec que el futbol amateur o de base ha de ser amateur o de base. No podem pagar el que es paga al nostre entorn si volem continuar formant als nens.

Ha seguit el cas del Lleida. Quin futur li veu al Lleida Esportiu? Creu que es mantindrà bé o que tornarà a patir per temes econòmics?
Sí, l'he seguit en la distància, fins que la cosa no s'ha complicat més. El tema és totalment econòmic. És el de sempre, el dilema el tenim en saber si som capaços de generar beneficis, fer un club a Segona B en aquest moment, tal i com està la ciutat, veient els últims anys del Lleida com han anat, tota la seva actuació social... hem de veure com reacciona. El futur és complicat, però el temps ens dirà si la decisió de mantenir el club a Segona B en la situació que estava a sigut la correcta. Em reservo la meva opinió personal i el que jo hagués fet.

Vostè quin creu que ha estat el que ha fet arribar al Lleida a aquesta situació? Creu que la imatge que ha donat el Lleida pot embrutar d’alguna manera la de la Federació Catalana?
No només és important la part esportiva en un club, sinó que també s’ha de cuidar la part econòmica. Si hi ha estabilitat econòmica, como en tot, doncs no hi ha cap problema, o si hi ha problemes seran més fàcils de solucionar.
El que ha passat amb el Lleida no embruta a la Federació. Per A nivell de Federació sap greu, i fas tot el possible per ajudar, però el Lleida és una entitat, en aquest cas es una Societat Anònima, i la federació no pot anar més enllà. La Federació té centenars de clubs amb problemes econòmics avui en dia, i la situació del Lleida no és extrema. El club és d’uns accionistes i és d’una ciutat, i cadascú amb la seva entitat pot fer el que vulgui. Jo crec que la imatge no es la més agradable, però hem de defensar-la i hem d’ajudar a la gent per que intenti fer bé les coses.  

La gent no es sent identificada amb la Copa Catalunya, es com si no mogués cap sentiment. Hi ha alguna mesura per canviar aquesta situació, per exemple, un canvi de format?
Sí, la solució seria que fóssim un país, que tinguéssim lliga pròpia i una selecció oficial per competir, això seria l’ideal. Però com que això no hi és, la Copa Catalunya és un trofeu que no te data, que no té clubs dins el calendari nacional i internacional que la defensin. Catalunya, que som nosaltres, hem de lluitar com a país per cambiar això. Els clubs grans cada vegada tenen més compromisos i tenen menys dates, i amb cada compromís que disputen guanyen milions d’euros. Actualment els clubs importants fan gires asiàtiques i americanes i estan voltant per tot el món. Durant l’any, un jugador del Barça pot jugar 70 partits i pot haver-hi només un dimecres lliure en tot l’any.  Per tant, és molt difícil fer competicions catalanes si no estan en cap calendari oficial. Una de les missions que tenim és intentar canviar això, és intentar fer un calendari per a la temporada següent amb dates, partits, horaris... amb una competició que tothom coneixi i li doni un valor.

Vostè creu que algun dia veurem la Selecció Catalana com una selecció oficial?
Jo cada vegada ho veig més difícil. Hi va haver una època en que ho vaig arribar a creure, però per les circumstàncies en que estan ara les coses, no crec que sigui uns dels temes més importants per a la societat. Actualment hi ha temes més importants pels que lluitar, com ara l’estabilitat com a país per tal de recuperar el prestigi que teníem.

Cruyff seguirà com a seleccionador?
En aquest moment ho és. Fa tres mesos que estem a la Federació i no hem parlat amb ell perquè no hem tingut cap partit. Només vam mantenir contacte amb ell el dia de la meva presentació, i vam acordar que ens ficaríem en contacte quan hi hagués partit. Tots els partits que hem disputat amb Cruyff han anat perfectes, no hi ha hagut cap tipus de problema, però jo crec que ser seleccionador de la Catalana és una qüestió d'afinitat personal, i ara potser no formen part de la Selecció Catalana les persones que tenien relació amb Cruyff, però no se que passarà quan ho parlem. 

Vostè creu que complirà els 6 anys de president de la Federació Catalana i aconseguirà l'estabilitat necessària per a ser-hi? 
Estabilitat jo crec que sí, i la meva idea és arribar fins al final. Aquesta és la feina més difícil que tinc, si aconsegueixo això em donaré per satisfet. He entrat en una època molt difícil, amb una edat en que potser sóc massa jove per estar en un federació i potser no era el moment ni la manera més adequada, però a vegades les circumstàncies de la vida no les pots triar, són així i s'han d'agafar. Espero que aquest ímpetu meu ajudi a que tot això passi, i aquesta és l'il·lusió que tenim tots, ser una federació modèlica. 

Creu que el futur del futbol català passa per prendre com a model el Barça, que es nodreix de futbolistes del planter, i no per anar a buscar jugadors de fora? 
Per suposadament, per això tenim canteres i formem nens. El que no vull dir és que clubs que són multinacionals, com el Barça o l'Espanyol, no hagin de ser competitius, ja que es mouen en un entorn que la seva imatge és mundial. Però la nostra imatge, la del futbol català, és la de 100.000 nens catalans, de 25.000 amateurs, de 10.000 professionals, que estan treballant pel nostre futbol. Això dona un marge de creixement del futbol base que no pararà de créixer. Avui en dia el futbol base és formació, són hores lliures que els pares no poden tenir als nens. A més, el futbol és un bon espai perquè practiquin esport i creixin com a persones. Abans el futbol amateur era professional per a unes edats i el futbol base era més escolar, però el fet que Messi vingués al Barça amb 11 anys ha revolucionat la filosofia del món del futbol, ha fet que la gent aposti per aquests nens d'edats tan petites. Jo personalment no crec 100% en aquesta idea, perquè una persona a aquestes edats encara no té una estabilitat emocional definida, però al cap i a la fi els pares són els responsables dels seus fills.