'Gràcies a la producció més arriscada o experimental, als creadors inquiets que juguen, investiguen, i s’equivoquen per tornar-se a alçar, les arts avancen'

Aquestes són les grans línies mestres d’aquesta nova etapa. Però, anem a pams: parla’ns de la promoció i l’estímul de les arts de carrer. Com es concreten aquests dos grans objectius?

Les fires d’arts escèniques enteses com a espais de compravenda d’espectacles han d’ampliar horitzons. Cal estar pendents del moment que estem vivint, de les necessitats actuals del sector i sobretot de la dificultat que suposa crear i exhibir Arts de Carrer.
Quan parlo de promoció em refereixo a lavoluntat de donar a conèixer les qualitats i les possibilitats de les Arts de Carrer, la participació en xarxes, el foment del circuit: un treball a la recerca de visibilitat i reconeixement del sector.
Entenc l’estímul en tant que sinònim de detecció i acompanyament transversal de projectes, participació en noves fórmules de coproducció, però sobretot d’ajut a la creació en forma de pla de residències amb un disseny elaborat, que tingui un impacte real en el territori i esdevingui planter d’espectacles que posteriorment puguin completar la nostra programació.
 

En el teu discurs parles molt d’internacionalització de les companyies catalanes. De quina manera?

Em refereixo bàsicament a dos nivells d’internacionalització, amb dos objectius clars: presència de producció catalana al mercat internacional i oxigenació del nostre panorama creatiu. 
En un moment en què el circuit nacional està gairebé aturat, cal pensar més que mai en la projecció internacional de les companyies catalanes. I no només a partir del treball de venda que puguem dur a terme uns i altres durant els quatre dies de Fira.
Cal que els nostres artistes estiguin en contacte amb altres realitats culturals, podem aprendre molt del que s’està fent a d’altres països. A partir de les experiències de producció transnacional que estem duent a terme, les nostres companyies estan tenint la possibilitat de treballar amb companyies estrangeres de primera fila i també amb equips de direcció artística d’altres festivals.
Aquest 2011, per a FiraTàrrega ha estat un luxe poder col·laborar amb el Greenwich & Docklands Festival de Londres a partir de Gravity, i amb els festivals de la xarxa Meridians amb el projecte TransAC, que preveu 4 produccions en dos anys (2011 – 2012). Aquests processos no només beneficien les companyies, a nosaltres també ens ajuden a créixer com a professionals. I si volem seguir essent líders és fonamental estar al dia.
 

Quan parlem d’internacionalització, també es fa referència a la presència de companyies internacionals a la Fira. Aquest any, se centra la mirada en Iberoamèrica. Quines sorpreses depara la Fira en aquest sentit?

Efectivament, enguany FiraTàrrega posa un focus en les Arts de Carrer a Iberoamèrica. Un paisatge vastíssim que intentem acostar amb la programació de tres treballs molt diferents: Pueden dejar lo que quieran, de Companyia IntimoTeatroItinerante; Kadogo, niño soldado, de la Patriótico Interesante; i El olivo, de la Companyia Niño Proletario.
FiraTàrregaparticipa com a coproductora del primer espectacle. Una producció hispanoargentina. Pueden dejar lo que quieran és una peça de teatre de carrer que es crea a partir de la reformulació del vincle entre l'actor, l'obra i l'espectador. El resultat serà una obra única en un espai escènic fascinant.
El discurs social, l'ús de les arts escèniques com a espai de debat de grans temes és el que converteix a La Patriótico Interesante en una de les companyies més atractives del panorama internacional. Kadogo, niño soldadoés un espectacle de mitjà / gran format amb banda de rock en directe, un potent desplegament actoral i una força visual imponent.
El Olivo, d'altra banda, suposa un exemple del bon moment que viuen les arts escèniques xilenes. Una adaptació ‘site specific’ per a FiraTàrrega d'una peça captivadora. Un espectacle commovedor que parla de l'autocompassió, la discriminació, la desigualtat, la identitat i del sud com a metàfora de l'aïllament.
Aquest programa es completarà amb una jornada professional en la qual hi participaran artistes, distribuïdors, responsables de festivals i institucions iberoamericanes. Una selecció d’experts que ens ajudarà a fer-nos una idea de l’estat actual de les arts escèniques en aquest context cultural emergent tant proper i allunyat a l’hora.
 

Aquesta nova etapa posa un èmfasi especial en el suport a la creació, amb un ambiciós programa que fa present la fira durant tot l’any. En què consisteix aquest programa?

El Programa de Suport a la creació neix amb la voluntat de convertir Tàrrega en una factoria de creació permanent. Un espai que aculli processos relacionats específicament amb les Arts de Carrer: laboratoris de creació adreçats als talents emergents, residències creatives dirigides a companyies, programes de coproducció transnacional, experiències diverses de formació específica...
Es tracta d’una aventura en complicitat directa amb la ciutat de Tàrre­ga. Fruit de tots aquests projectes i intercan­vis artístics en resulten una sèrie d’actes oberts a la participació de les persones vin­culades o interessades en el sector escènic i, molt especialment, als ciutadans de Tàrre­ga que estimen i donen suport a FiraTàrrega. Gràcies a això hem pogut ser espectadors privilegiats d’una sèrie de processos de creació inèdits.
 

Parla’ns de la programació d’aquesta 31a edició. S’ha parlat de la Fira de les múltiples velocitats. Com es concreta això?

El ritme natural de la Fira és frenètic. Durant 4 dies la ciutat de Tàrrega es converteix en l’ escenari de tants espectacles...
Quan parlem de múltiples velocitats parlem de recepció d’espectacles en unes o altres condicions. La més enèrgica, popular i expansiva se situa al centre de la ciutat; i la més tranquil·la, íntima i no convencional en d’altres ubicacions. Aquesta és una de les obsessions de la nova direcció artística: el treball dels ritmes de la Fira a la recerca d’un equilibri. Serà un procés gradual que mica a mica anirem treballant, testant, aplicant...
 

El carrer com a escenari i diversitat de disciplines marquen la programació de la Fira que, aquest any dóna un espai destacat al circ. Fins i tot l’espectacle inaugural s’inscriu dins aquest gènere...

La Fira és sinònim de diversitat. Som una plataforma que acull la millor producció de circ, dansa o teatre tant de sala com de carrer de la temporada. En referència al circ i a la inauguració, el que buscava, més que un espectacle de circ, era un espectacle que fos valent, valent per estar escrit amb pols ferm, i volia un equip de gent professional i amb molta experiència al davant  de l’aventura, que sabés enfrontar-se a la creació d’un espectacle de carrer de gran format amb cara i ulls. A les Arts de Carrer de gran format els falta dramatúrgia i sobra maquinària!
La trajectòria de Los Galindos és llarga i reconeguda tant a nivell nacional com internacional. Treballar amb ells ha estat un luxe, espero que l’espectacle es rebi amb la mateixa passió que tot l’equip està posant en la producció.

 
Una de les línies mestres d’aquesta nova etapa se centra a potenciar el discurscontemporani dels creadors. Quines propostes inclou la Fira en aquest sentit?

El teatre de carrer, concretament, necessita renovar-se, rebre noves influències. Gràcies a la producció més arriscada o experimental, als creadors inquiets que juguen, investiguen, i s’equivoquen per tornar-se a alçar, les arts avancen.
En aquesta nova etapa volemdonar espai en la programació al discurs contemporani que es fa a casa nostra. Considero que al mercat actual hi ha una demanda creixent d’aquest tipus de producte i que, alhora, la creació contemporània catalana es troba en un bon moment. La Fira pot donar sortida nacional però sobretot internacional a un tipus de producte perfectament exportable i que actualment no troba la plataforma idònia per donar-se a conèixer. La programació d’una representació acurada de les millors propostes contemporànies pot donar a la Fira una imatge renovada, innovadora i atraure nous públics tant professionals com no. També crec que l’ús que puguin fer determinades companyies de l’espai públic urbà pot contribuir a aportar oxigen al panorama de les Arts de Carrer.

 
La Fira no oblida, però, el teatre de sala.

La programació de sala és un els grans reptes del meu projecte artístic. Estem encetant un canvi important. Hem estat molt temps obsessionats a redescobrir el carrer, a trobar una manera de fer i de relacionar-nos amb la ciutat a través de l’ús d’espais no convencionals. I sovint he tingut la sensació que el discurs sala era secundari, un apèndix poc elaborat. Entenc la programació de la Fira com una unitat, un espai que també ha de comprendre una part de teatre de sala, i que ha de ser un compendi de la millor producció nacional i internacional; on el comú denominador de tots espectacles sigui la qualitat, la novetat, la creativitat i la vocació internacional de les propostes.

 
Paral·lelament a l’activitat artística que es viu en carrers i places, la Fira (com a mercat d’espectacles que és) organitza activitats per al públic professional que cada any acudeix al certamen. Una Fira dins la Fira que a vegades passa inadvertida per la resta d’espectadors però que és una de les raons de ser de FiraTàrrega...

Les activitats professionals que la Fira organitza són un reclam tant important com la mateixa programació. De fet, per al públic especialitzat, la Fira és altament atractiva per aquesta simbiosi. Per exemple, enguany FiraTàrrega acollirà representacions molt nombroses de professionals provinents dels Estats Units, de Corea, de diversos països de l’abans anomenada Europa de l’Est o bé de llatinoamèrica. Es tracta de mercats molt interessants, amb moltes possibilitats, al voltant de la presència de les quals estem preparant diferents activitats.