‘La gran obra pública que s’ha fet a Lleida ha de servir per crear riquesa i ocupació’

En primer lloc, com ha passat les vacances?
Com cada any, hem fet una mica de muntanya i una mica de platja. A la muntanya hem seguit la tradició de fer un 3.000 cada any amb el centre excursionista, i aquest va tocar el Vinyemal, que és la part francesa del parc d’Ordesa. Desprès he fet uns quants dies de Vall d’Aran, on vaig tenir l’oportunitat d’estar a la Diada de la Cursa per la Llengua Aranesa i de participar-hi, ja que per mi aquest és un tema especialment rellevant perquè a més, com sabeu, l’Ajuntament de Lleida també participa de la Càtedra Occità-Aranés, amb la Universitat de Lleida i la Diputació. Per tant, doncs, hem fet uns dies de muntanya, amb activitats de caire més cultural, i també hem fet uns dies a la platja, a Cambrils, com moltíssims lleidatans  i lleidatanes.
 
Les ha passat amb la família?
Sí, han estat unes vacances familiars, amb la dona i els fills, i amb amics també hem compartit alguns dies. No obstant, aquestes vacances potser han tingut més component política que altres anys i, tenint en compte que el meu partit realitza un congrés el mes de desembre degut al retard que ha tingut per les eleccions generals, doncs jo també he dedicat una part d’aquestes vacances a temes de partit. He participat en l’Escola d’Estiu de la Joventut Socialista, i també a la Diada Tradicional a Vilaplana, a Tarragona, que aplegava uns 80 alcaldes i regidors de la part interior de la província de Tarragona. També he anat a Vilopriu, que és un lloc tradicional de debat socialista durant l’estiu.
 
Aquest any, degut a la tessitura econòmica que impera en la societat, hi ha hagut gent que ha hagut de renunciar a les seves vacances perquè no ha pogut costejar-les, i s’ha hagut de quedar a Lleida. Creu que la ciutat ofereix alternatives culturals i d’oci per suplir aquestes vacances?
Jo crec que sí. Justament per aquest fet, que era un any i un període especialment difícil, hem intensificat les activitats a Lleida aquest estiu. Les tardes i nits d’estiu, que tenen molt focus en la música i també en les arts escèniques, han tingut un programa rellevant. Aquest any molts dels actes s’han basat en els Camps Elisis i en la Llotja, i en aquesta activitat hi han participat un total d’unes 8.000 persones.
També hi ha hagut un increment en l’activitat dedicada als joves, i una mostra és que entre Estiu de Jocs, Estiu de Petis i Esportmania han participat aquest estiu 3.320 nens i nenes de Lleida, el qual vol dir que l’Ajuntament es pren seriosament l’estiu, des del punt de vista que la nostra canalla deixa d’anar a l’escola, però l’estiu segueix sent un període en el que t’has d’educar.
També el Bus Turístic ha estat utilitzat durant aquest estiu per uns 5.500 usuaris, 1.000 usuaris més que l’estiu passat. Aquest any a més, s’ha ampliat el recorregut i s’anava a visitar també Gardeny amb el bus turístic.
Des del punt de vista de l’hoteleria, tot i no ser un tema de la gent que no ha pogut marxar de vacances, sinó de Lleida com a destinació turística, hi ha hagut un increment del 2’8% de visitants durant aquest estiu. A l’Oficina de Turisme de Lleida, fins el 15 d’agost, hi ha hagut 17.851 visitants, que també suposa un increment respecte l’any anterior.
A més, aquest any hem tingut com a novetats les activitats al Castell dels Templers, a Gardeny; al centre BTT Lleida,  amb sortides nocturnes... es a dir, que hem intentat que a Lleida hi hagués més oferta durant aquest estiu perquè, efectivament, moltes persones s’han hagut de quedar a la ciutat.
 
El turisme rural, el turisme actiu, el turisme d’esports, aquest sobretot a la part més de muntanya, és el potencial turístic de la demarcació. Creu que s’ha de donar un impuls econòmic a tot això?
Jo crec que Lleida ha de compartir a tots els sectors, excepte en el de sol i platja, òbviament, que no hi podem competir. En aquest sentit hi ha un sector molt important en el que hem de competir, què és el de congressos i convencions. En aquest sector, la ciutat venia creixent cada any  més d’un 10%, per això es va fer la Llotja, com a lloc emblemàtic per fer congressos, però de congressos i convencions a Lleida se’n fan a La Llotja, se’n fan als hotels, se’n fan a la Universitat, i se’n fan a la Seu Vella. Jo crec que aquest és el primer component del turisme a la ciutat.
Desprès, evidentment, hi ha el turisme rural, el turisme vinculat al Pirineu, i el turisme vinculat a tots els atractius de la plana. Pensant en el Baix Segre, la component ornitològica, tot el tema d’observació d’aus i dels espais naturals, és importantíssim. Abans també hem parlat dels BTT’s i jo t’he dit Lleida, però els circuits BTT és Lleida i tot el Baix Segre, enllaçat. O sigui que realment, el turisme rural, el turisme de l’interior de Catalunya, si que l’hem de potenciar, i no és tant posar diners en les empreses que ofereixen aquest turisme, sinó millorar les comunicacions, i això és importantíssim. El Pirineu el que necessita és que li millorem les comunicacions, i aquí és quan l’Aeroport de Lleida-Alguaire tindrà encara més valor per aquesta zona, i que el promocionem des del punt de vista d’informació, en els diferents canals nacionals i internacionals.
 
Parlem una mica de la recent imitació de l’Àngel Ros al Polònia de TV3. Què li sembla el programa?
A mi m’ha agradat sempre el Polònia, i m’ha agradat sempre el Crackòvia. M’ha semblat molt bé, i ho han fet molt bé. Diré com anècdota que el meu fill em va enviar un missatge dient ‘Pare, t’estan traient clavat. Tal com ets, amb els teus tics clavats’. Jo en directe no n’he vist cap, però els he vist tots desprès a través de la xarxa, i crec que ho fan francament bé, si.
 
Així doncs, la seva imitació i caracterització li agrada?
Si, i tant. A més, deixa’m dir que el Toni Albà ho fa especialment bé. Hem coincidit en diversos actes cívics amb ell, aquí a Lleida, en els quals ell ha fet de showman de l’acte, i jo he fet el meu paper d’alcalde. A més, em coneix i m’ha vist actuar directament al costat seu, i possiblement també li ha ajudat a fer el paper.
 
Alguns sectors de la vida política han dit que aquest programa ridiculitza als polítics. Vostè creu que és així o que, pel contrari, els apropa?
No, jo crec que els apropa als ciutadans. A més, jo crec que s’ha de fer molta política d’atansament dels càrrecs públics als ciutadans. Crec que darrera dels missatges del moviment del 15-M hi ha la voluntat de que la política sigui més propera, i des d’aquest punt de vista jo crec que hem d’anar a unes lleis electorals que permetin les llistes obertes, les circumscripcions més petites, de manera que tu sàpigues a qui estàs elegint realment, que s’incorporin amb caire definitiu les primàries als partits, de manera que els militants i simpatitzants elegeixin els seus candidats... S’ha de fer això des d’un punt de vista seriós, i també aquests components d’atansar-los a través dels mitjans de comunicació, de vegades des d’un punt de vista humorístic.
 
En els seus anteriors mandats, s’ha caracteritzat per ser l’alcalde de les grans obres: La Llotja, Ricard Vinyes, el pont de Princep de Viana... Queden diners per seguir fent aquesta política de grans obres, o ara toca una mica d’austeritat?
Ara toca un canvi de xip. No tant d’austeritat, però si un canvi de xip. Hem fet més atractiva Lleida en aquests anys, i ara el que hem de fer és que aquest atractiu estigui al servei de la creació d’empreses i d’ocupació. Es a dir, estic segur que els propers anys s’implantaran a Lleida empreses del sector comercial, clarament, i també d’altres sectors, com ara en el Parc Científic dels sectors agroalimentari i tecnològic.
Per mi els propers quatre anys són anys de mantenir els serveis en una situació econòmica molt difícil, sobretot els educatius, socials i de seguretat, i no parlo dels sanitaris perquè no tenim competències sanitàries des de l’ajuntament. A més, farem que aquesta ciutat, que s’ha fet més atractiva, ho sigui també des del punt de vista empresarial. Per tant, atreure empresa, que vol dir ocupació, és per mi l’objectiu dels propers quatre anys.
 
Per complir aquest objectiu, quines són les principals millores i propostes?
Des del punt de vista urbanístic ens queda feina a fer, com és acabar el Pla de l’Estació. Queda la fase final del Pla de l’Estació, que és el cobriment de les vies des de Comptes d’Urgell fins a la mateixa estació, i la nova estació d’autobusos, integrada a l’estació, i per tant treure una estació en situació penosa com és l’actual.
Des del punt de vista industrial ens queda arrencar el polígon industrial de Torreblanca - Quatre Pilans, a la carretera de Tarragona, a Mangraners, que és una oferta de sol industrial públic de radicació d’empreses.
Ens toca seguir treballant al Parc Científic, seguir urbanitzant Gardeny. Ens toca les basses, que a més d’haver presentat el contenciós demanant que s’autoritzi una superfície comercial d’esport, negociaré amb el conseller d’empresa i ocupació la implantació d’aquest espai comercial a les basses.
Per tant, obra pública com a tal en queda, en queda molta, però el més important per mi és que la gran obra pública que ja s’ha fet a Lleida serveixi per crear riquesa i ocupació. Per tant, a més de l’obra pública que et deia i tres escoles bressol noves, que les farem, cal dedicar-nos a negociar, a treure empreses, i això és una feina dels regidors i les regidores, i de mi mateix, que hem de negociar amb les grans cadenes i amb les empreses la seva instal·lació a Lleida.
 
Ara que ja ha passat un temps desprès de les eleccions del 22-M, ens podria fer una valoració reposada dels resultats? Creu que el PSC ho ha fet molt bé, o els partits d’esquerres, sobretot ICV o ERC, ho han fet molt malament?
Jo crec que els ciutadans van votar aquell que realment té capacitat de governar, i des d’aquest punt de vista a mi em va saber greu que no entressin Esquerra i Iniciativa a l’ajuntament, però la realitat és que els ciutadans van optar per un partit progressista com el Partit Socialista, que tenia capacitat de governar per si sol.
Realment vam multiplicar gairebé per  tres als altres dos partits, es a dir, 15 regidors socialistes contra 6 de Convergència i 6 del PP. Per tant, els ciutadans el que van dir és ‘volem que hi segueixi havent un partit progressista’, i aquest govern no l’assegura un tripartit a Lleida, sinó que l’assegura un partit, que és el Partit Socialista. Jo crec que ells van fer aquesta reflexió.
D’una altra banda, m’ha satisfet que en aquestes eleccions municipals no entrés Plataforma per Catalunya (PxC) a Lleida. Es a dir, que a Lleida no hagi entrat un partit xenòfob és un orgull per Lleida i per tots els demòcrates de Lleida, però m’ha preocupat que el PP doblés el número de regidors, perquè el PP ha fet un discurs xenòfob a Lleida, i això m’ha preocupat. Jo crec que a la nostra societat la xenofòbia és un perill molt important, i que tots els que tenim responsabilitats hem de tenir seny com per què la xenofòbia no arreli al nostre país, perquè el futur del discurs xenòfob és el que va passar a París fa uns anys o el que ha passat a Londres ara.