‘L’Emergent és l’únic festival a tota Espanya on la gent que vol iniciar la seva carrera artística té la possibilitat de promocionar-se i donar visibilitat al seu treball’

Els propers 26, 27 i 28 d’octubre es celebren a Lleida els actes centrals de l’Emergent-Lleida, el Festival Internacional de Fotografia i Arts Visuals que es celebra per quart any consecutiu a la capital del Segrià. L’Emergent vol ser un punt de trobada entre les joves promeses de la fotografia contemporània i els agents dedicats al món de l’art en aquest àmbit, i per fer-ho compta amb un gran nombre d’actes que comprenen conferències, exposicions o tallers de fotografia, entre altres. Per conèixer una mica més el festival hem parlat amb Jesús Vilamajó, director i ideòleg d’Emergent-Lleida.


Com i quan va néixer el festival Emergent-Lleida? Amb quins objectius?
El festival neix a la primavera del 2008 sota el paraigües de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Lleida i Comarques. Aquest associació es dedica a les feines més estrictament professionals i havíem d’organitzar un congrés, el FotoCat, que agrupava les diferents Associacions de les comarques catalanes. Mentre estàvem preparant això jo ja tenia una idea mig redactada del que podrien ser unes jornades o un petit festival que parles més de la part espiritual dels fotògrafs. A partir d’aquí neix la idea de l’Emergent, que jo llenço en una reunió i té bastant bona acollida, així que ens vam ficar en marxa amb la Susana Martínez i el Toni Prim en primera instància. Això va ser a la primavera, i la tardor d’aquell mateix any vam preparar la primera edició del festival, que va ser una edició molt petita. Vam contactar amb alguns professionals del món de la fotografia, com són David Balcells, director de l’àrea de fotografia i conservador del MNAC, amb en Joan Fontcoberta com un dels artistes de renom internacional, i en temes de finançament vam contactar amb la Universitat de Lleida, amb el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació i amb la Caixa del Penedès.
 
Quines persones o entitats van recolzar la iniciativa o s’hi van implicar des del primer moment?
A nivell de persones, els que ens vam ocupar de tirar endavant el projecte vam ser la Susana Martínez, el Toni Prim i jo, bàsicament. Jo com a director i ‘ideòleg’ vaig redactar el projecte i vaig construir la part conceptual del festival. El Toni Prim feia una funció més institucional, perquè coneixia a molta gent, i un cop es va arrencar aquesta xarxa de contactes, ell es va quedar en un segon terme, i aleshores vam ser la Susana i jo qui ens hem ocupat de tirar-ho endavant.
A nivell polític i institucional, vam contactar amb la UdL, que ens va cedir l’espai de la Sala de Congressos del Campus de Cappont gratuïtament, i Caixa Penedès i el Patronat de Promoció econòmica de la Diputació van fer aportacions econòmiques. Desprès hi va haver altres petites col·laboracions de tipus no econòmic, però més o menys aquestes eren les que van tirar-ho endavant.
 
Quins són els principals objectius de l’Emergent?
El festival es centra en la promoció dels nous artistes que treballen amb el mitjà fotogràfic com a mitjà d’expressió, però pròxim a l’entorn de l’art contemporani. La fotografia pot incloure moltes vessants diferents, per exemple, la fotografia professional, dins de la qual pot haver-hi fotografies de casaments, de publicitat, arquitectura, etc., però no és aquesta part la que a nosaltres ens interessa, perquè d’aquesta part ja se n’ocupen altres entitats. Nosaltres volíem fer alguna cosa que fos diferent i que servís per donar visibilitat al treball dels nous artistes.
Basant-nos en aquesta premissa, el festival té des del seus inicis tres grans objectius. El primer és ajudar a promoure i donar visibilitat als nous valors de la fotografia contemporània. En segon objectiu és que les persones o col·lectius que habitualment no treballen en el món de l’art tinguin possibilitats de participar-hi. En aquests sentit estem parlant de col·lectius més desafavorits. Per exemple, en la primera edició ja vam fer una col·laboració amb l’associació Down Lleida, i vam fer un petit taller de fotografia, que es va traduir en una petita exposició, i va ser una experiència enriquidora i interessant, i a partir d’aquí, això ho hem anat continuant cada any.
Per últim, el tercer objectiu important és portar al nostre territori un art de primer nivell per tal que la gent tingui la possibilitat de gaudir d’ell sense haver d’anar a Barcelona, a Madrid o a París.  
 
El Festival Emergent s’autodenomina ‘Festival Internacional de Fotografia i Arts Visuals’. Aquest ‘internacional’ té sentit en una ciutat com Lleida?
Sí, perquè la voluntat és que la participació sigui internacional. Quan es planteja un festival, es pot fer de diferents maneres. Es pot fer una cosa d’àmbit local, que vol dir que el teu públic serà de la població on ho facis o de les comarques del voltant. Però en el cas de l’Emergent no ens podem cenyir només a Lleida, perquè realment el públic fotogràfic de la demarcació és molt poc. Aleshores hem de ser una mica més ambiciosos i anar una mica més lluny, i intentar situar aquest festival que fem no només com un acte local o provincial, sinó com un acte que tingui una mica més de pes en el panorama català, espanyol i fins i tot internacional.
Li posem el terme ‘internacional’ perquè marca una mica el camí. Nosaltres anem cap allà, ja veurem com hi arribem, però l’objectiu és aquell. A més, des del primer moment hi ha hagut participació internacional en el festival. Es a dir, nosaltres hem convocat artistes, i les convocatòries que hem fet sempre han estat obertes, com a mínim, a l’àmbit europeu, perquè per una banda, nosaltres mirem de potenciar els artistes d’aquí, però aquests artistes necessiten nodrir-se de nous valors, de sàvia nova. Necessiten alimentar la seva part més creativa, i això es fa convidant gent de fora que pot donar noves visions sobre aspectes creatius, tècnics, etc.
 
La d’aquest any és la quarta edició del festival. Des de la primera, quins canvis ha experimentat?
La primera edició va ser molt petita. Es va fer a la UdL, va durar un dia i mig i es va centrar en petites conferències sense massa criteri. Vam organitzar alguna cosa, vam dir ‘arranquem-ho’, i vam convidar a una sèrie de gent i vam fer una col·laboració amb les escoles de fotografia. Ara la cosa s’ha anat professionalitzant i aquesta idea inicial que teníem l’hem anat concretant, i avui la gran activitat que nosaltres hem dibuixat, que vam començar l’any passat i que aquest any continua, és El Pati de la Llotja, que és l’espai on els artistes tenen la oportunitat de contactar amb els agents del sector de l’art.
 
Explica’ns alguna cosa més de El Pati de la Llotja...
El Pati de la Llotja és com una petita fira en un espai en que la relació és l’element bàsic, vol dir que, si tu ets una persona que crees obra, i tens una capacitat innovadora, creativa, el teu treball és potent... doncs tens aquí un lloc per relacionar-te amb aquella galeria amb qui difícilment et relacionaràs si no és en un esdeveniment d’aquestes característiques, o amb aquell comissari, amb aquell festival, etc.
Nosaltres convoquem als 40 millors artistes que hem pogut reunir i, per l’altra banda, convidarem a una sèrie de comissaris, festivals, galeries, col·leccionistes, etc. per què puguin conèixer l’obra d’aquests nous valors joves. Aquesta és la gran activitat del festival, juntament amb altres convocatòries que hem anat polint, redefinint, etc. que serveixen per donar projecció, visibilitat i suport a la creació de diferents...
 
Quines són aquestes altres convocatòries?
Una d’elles es diu eCREA. Amb l’IEI a partir del segon any vam establir aquesta convocatòria que s’ha mantingut des de llavors i que ha tingut molt èxit. En aquest cas, l’IEI produeix una exposició i un llibre, que funciona a través d’una convocatòria, i on només hi poden participar alumnes d’escoles de fotografia europees.
Un altre factor important de l’Emergent són les escoles amigues. Aquest és un concepte que vam començar a tirar endavant en la segona edició amb l’ànim d’involucrar més a les escoles de fotografia. L’Escola amiga és aquella que es vol sumar al festival d’una manera més participativa i de manera clara, i li dona recolzament. Aquest recolzament és una petita aportació econòmica que ens serveix per fer una petita exposició sobre les escoles i per fer una sèrie d’activitats de cara a elles. Aquest any hi ha 10 escoles de fotografia (9 catalanes i una de Castelló).
 
L’any passat, el festival va fer un salt qualitatiu amb el canvi de seu, quan us vareu traslladar a la Llotja. A què es deu aquest canvi?
Bàsicament ve donat per la voluntat de tirar endavant El Pati de la Llotja. Per fer aquesta activitat necessitàvem un espai que pogués englobar conferències i disposes d’un espai una mica diàfan per crear aquesta mena d’espai de trobada, de reunió, meeting-point, cafeteria... un espai molt plural que faciliti la relació entre els artistes, els agents dels sector de l’art i també entre els membres d’aquests grups.
El primer any ho vam fer a la Universitat de Lleida, i el segon a l’Auditori. Desprès, en haver-hi la possibilitat de fer-ho a la Llotja, vam demanar poder-ho fer allà.
 
En l’anterior edició, una cosa que van destacar molt els assistents al festival va ser el bon ambient que hi havia en els actes. Quins creus que poden ser els factors que hagin propiciat aquest bon ambient?
No puc afirmar que es degui a una cosa o una altra, però un dels factors que estic segur que ha influït és que la gent de Lleida és molt propera. Per exemple, jo rebo molts correu electrònics i a vegades la gent es sorprèn de que el director els contesti, i crec que aquesta proximitat forma part del tarannà que tenim la gent d’aquí, que no som tant distants com a altres indrets en que les coses estan més institucionalitzades. És un tracte més de tu a tu, i la idea ja és aquesta. Per exemple, l’activitat del Pati de la Llotja està pensada perquè aquest distanciament desaparegui i la gent pugui tenir el major contacte possible.
Un altre dels factors que crec que ha estat determinant per aconseguir aquest ambient és que l’actitud dels que venen a participar, tant del públic, com dels artistes, com dels conferenciants... és molt positiva i receptiva. En tota Espanya no hi ha un festival d’aquestes característiques, on la gent que vulgui iniciar la seva carrera artística tingui la possibilitat de promocionar i donar visibilitat al seu treball. Hi ha altres coses: premis, beques, convocatòries concretes... d’això sí que n’hi ha, però no hi ha un espai destinat exclusivament a això. De fet, no hi ha gaires festivals a Espanya a nivell de fotografia.
 
Quin futur li augures al festival?
En aquest moment, el futur és fer una bona edició al 2011, i pel 2012 ja veurem que passarà. Estem en una conjuntura econòmica i política molt complicada, i això fa que tot es replantegi. Com que aquest festival depèn d’un finançament públic en un 70% del pressupost, si les institucions suprimeixen o redueixen excessivament el seu pressupost el futur és complicat tal i com està concebut avui el festival, perquè hem arribat a un punt en que això no té marxa enredera. Però, com ja he dit, ara cal centrar-se en l’edició de 2011.