AraPonent
Els Bombers efectuen 22 sortides a les demarcacions de Lleida i Tarragona a causa del fort vent
A Lleida ciutat s'ha rebut un avís relacionat amb una antena de telefonia de grans dimensions que estava a punt de caure
22-5-2012
Societat » Els Bombers de la Generalitat han efectuat des d'aquest dilluns al matí vint-i-dues sortides a les demarcacions de Lleida i Tarragona a causa del fort vent. Les actuacions han servit per retirar objectes com elements estructurals o arbres enmig de la via pública. A la demarcació de Lleida, els Bombers han hagut de dur a terme una dotzena de sortides, deu de les quals s'han efectuat a la capital del Segrià, i a la demarcació de Tarragona s'han rebut una desena d'avisos. Cal destacar un servei a Lleida ciutat on els bombers han hagut d'actuar en una antena de telefonia de grans dimensions que estava a punt de caure.
UGT de les Terres de Lleida denuncia que els ERO s'han més que duplicat a causa de la reforma laboral
Els sindicats animen la ciutadania a participar en les mobilitzacions convocades per dimarts i dimecres
22-5-2012
Economia » Tot i que l'aprovació de la reforma laboral no entrarà en tràmit parlamentari fins a aquest 24 de maig, les empreses ja la van començar a aplicar des de mitjans de febrer. Des de llavors, els Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) s'han més que duplicat a Lleida. Per aquest motiu, així com per les retallades en educació i sanitat, diversos col·lectius han convocat els ciutadans de tot l'Estat a mobilitzar-se durant dos dies. A Lleida, demà dimarts, està convocada una vaga i manifestació del sector de l'ensenyament i una protesta dels pensionistes davant l'Arnau. Dimecres s'ha organitzat una concentració i sopar a la fresca davant la subdelegació del govern espanyol en contra de la reforma laboral. Els ERO s'han més que duplicat a Lleida de que es va començar a aplicar la reforma laboral, la qual cosa, segons els sindicats, demostra que aquesta reforma facilita a l'empresari l'acomiadament en comptes de crear ocupació, com es va prometre. Concretament, a la demarcació de Lleida, entre el març i l'abril del 2011 es van dur a terme 31 ERO que van afectar 245 treballadors.En canvi, en el mateix període d'aquest any, amb l'aplicació de la reforma laboral, hi ha hagut 74 ERO que han afectat 565 treballadors.
La secretària general de la UGT-Terres de Lleida, Rosa Palau, ha alertat que la reforma laboral només ha servit per facilitar als empresaris l'acomiadaments. És per això que ha animat la ciutadania a sortir al carrer i participar en la concentració que es farà dimecres a les set de la tarda davant la subdelegació del govern espanyol a Lleida. A les vuit del vespre es durà a terme una assemblea ciutadana i després tot aquell que vulgui podrà quedar-se a sopar a la fresca (portant el seu menjar i beure).
Les mobilitzacions però comencen demà dimarts a tot l'estat espanyol. A Lleida, com a la resta de l'Estat, s'ha convocat una vaga del sector de l'ensenyament. Segons la responsable d'Ensenyament de CCOO, Cristina Rodríguez, aquesta és la primera vegada des del 1986 en què tota la comunitat educativa dóna suport a la vaga i per tant calculen un seguiment del 70%. Tant des de CCOO com d'UGT han fet una crida als prop de 10.000 mestres que treballen a la demarcació de Lleida a quedar-se a casa i als pares a que no portin els seus fills a l'escola. El responsable d'Ensenyament de la UGT a Lleida, Javier Giménez, ha alertat que "cal lluitar pel futur dels nostres fills" ja que la situació actual i les mesures que es volen prendre, duran a l'educació als nivells que estava als anys 80.
També demà dimarts, a les 11 del matí, els pensionistes han convocat una concentració davant l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, per mostrar el seu rebuig a les reformes sanitàries. Critiquen que es vulgui imposar l'euro per recepta així com que es facin pagar 5 euros per cada dia d'hospitalització.
Criadors de porcí brasilers s'interessen per les tècniques que s'apliquen a Catalunya en matèria de benestar animal
Han mantingut avui una trobada amb el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré
22-5-2012
Economia » El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha mantingut aquest matí una trobada amb una representació de l'Associació Brasilera de Criadors de Porcs -Associaçao Brasileira dos Criadores de Suínos- (ABCS), encapçalada pel seu president i el gerent, Marcelo Lopes i Fabiano Coser, i que ha mostrat el seu interès per conèixer les novetats i actuacions que s'estan duent a terme a Lleida i a Catalunya en matèria de benestar animal. La delegació brasilera compta amb investigadors de la Universitat de Brasilia, amb Xavier Josemar al capdavant. Després de la trobada, Ramon Farré ha valorat positivament que professionals d'un dels països amb major producció del món prenguin Catalunya com a referència. En el transcurs de la reunió, a la qual també hi han participat l'assessor en Polítiques Econòmiques en l'àmbit agrari i rural de l'Oficina del Presidència, Jordi Ciuraneta, i el diputat al Parlament, Antoni Balasch, el grup brasiler s'ha mostrat molt interessat en el model de treball i de gestió del porcí que es porta a terme a Catalunya. Concretament, les noves possibilitats que s'obren en relació a la selecció, gestió i control de rendiments gràcies als sistemes de benestar animal.
En aquest sentit, una de les qüestions que s'han tractat en la trobada ha estat el model de relació entre els centres productors i les unitats d'investigació de la Universitat de Lleida (UdL), que permet l'assoliment d'un nivell punter en la producció porcina. Farré i Ciuraneta han explicat als criadors brasilers que els avenços en la gestió i en les aplicacions tecnològiques que genera aquesta simbiosi permanent entre els productors i els centres de recerca són imprescindibles per a què l'atenció al benestar animal esdevingui un factor d'augment de rendibilitat econòmica de les explotacions.
Ramon Farré ha valorat positivament el fet que "un país que se situa entre el quart i el cinquè productor de porcí mundial com és Brasil prengui Catalunya com a referent del que són les tendències més avançades en integració i producció porcina". Farré ha destacat també la importància dels contactes com el d'avui per a la transferència de 'know how' i de tecnologia. "No n'hi ha prou amb ser punters, també hem de saber exportar el coneixement i les tecnologies que l'apliquen", ha defensat.
Un cop finalitzada la reunió, la delegació brasilera ha visitat la granja Albesa Ramadera, dissenyada amb plena adaptació als requisits de la normativa sobre benestar animal i amb aplicació intensiva d'eines tecnològiques i informàtiques per a la gestió de la reproducció, la genètica, la gestació, l'alimentació o la bioseguretat, entre altres.
La ciutat de Lleida espera una crescuda controlada del Segre per les pluges caigudes els darrers dies
La previsió és que el riu augmenti el cabal fins als 40 m3 per segon, un volum d'aigua que es podria mantenir durant tota la setmana
22-5-2012
Societat » La companyia energètica Fecsa-Endesa ha comunicat aquest matí a la Paeria un increment del cabal del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida fins arribar als 30 o 40 m3 per segon, una previsió que es preveu mantenir durant tota la setmana en funció de les pluges que puguin caure els pròxims dies. Segons ha informat l'Ajuntament de Lleida, aquesta crescuda del riu no ha de causar cap tipus de problema, ja que si es manté aquesta quantitat d'aigua no es desbordarà de la llera central del riu. De fet, els tècnics municipals consideren que l'increment de la baixada d'aigua serà positiva perquè ajudarà a netejar el riu i a mantenir la qualitat ecològica de l'aigua. Fecsa-Endesa té la concessió per a l'aprofitament elèctric del Canal de Seròs i és també qui gestiona les comportes de La Mitjana, al terme de Lleida. Cal tenir en compte que la canalització del riu Segre a la capital del Segrià, inaugurada l'abril del 1995, pot encabir fins a 3.500 m3 per segon.
Xavi Castillo, l'humorista més censurat, a Lleida
Jordi Évole (El Follonero): 'Este tío es buenísimo, suma de Rubianes y Toni Albà'
22-5-2012
Cultura » Aquest dimecres dia 23 de maig a les 21h al Teatre de l’Escorxardor, Xavi Castillo, humorista valencià actuarà amb el seu espectacle “Especial Xavi Castillo”. És el darrer acte que organitza el Casal Ocell Negre de Lleida en motiu de la Festa Major de la ciutat. Xavi Castillo és un actor de teatre nascut a Onda i criat a Alcoi, principal integrant de la companyia alcoiana Pot de Plom i director d'aquesta.
Les obres de Pot de Plom i Xavi Castillo són de producció pròpia. Es caracteritzen sobretot per ser monòlegs de caràcter còmic als quals Castillo acostuma a trencar la quarta paret adrençant-se al públic al qual fa partícip de l'actuació.
Castillo és un del humoristes més censurats al País Valencià per part del Partit Popular (PP), on difícilment es contractat degut a les seves sàtires sobre la situació i la classe política en aquesta part dels Països Catalans.
Ha patit la censura de l'actual president de la Diputació de València i president provincial del PP, Alfonso Rus, a causa de la seva imitació del papa Joan Pau II a l'obra Con la Iglesia hemos topao! (L'heretge de Xàtiva i altres històries) i també per part de Teatres de la Generalitat Valenciana per l'obra de teatre L'estrany viatge on al cartell eixia una caricatura d'Eduardo Zaplana.
El 2012, Levante TV va contractar Xavi Castillo per a emetre, un cop per setmana, la sèrie "Veriueu-ho", que protagonitza ell mateix, i en la qual hi repassa l'actualitat política i social, en to humorístic.
Una iniciativa arriscada provinent d’una entitat del teixit associatiu lleidatà, que pretén superar els murs de la censura, donar-nos un punt de vista crític i fer-nos passar una estona divertida.
Els horaris de venda d’entrada són: avui i demà de 19 a 21h al Casal Ocell Negre, i el mateix dimecres, a partir de les 18h, al mateix Teatre de l’Escorxador. El preu és de 10€ (8€ pels socis i sòcies del Casal).
Les tropes cristianes d'Ilerda recuperen la ciutat mora en la desfilada més nombrosa de Moros i Cristians
La pluja ha permès finalment celebrar l'acte central de la festa, que és l'única que es conserva a Catalunya
21-5-2012
Cultura » Més de 1.500 lleidatans han desfilat aquest diumenge a l'entrada de gala de les tropes cristianes i mores a la ciutat de Lleida a la celebració de la dissetena festa de Moros i Cristians, l'única que es conserva a Catalunya i també la més antiga del país. Enguany per primera vegada s'hi ha sumat un grup d'uns trenta senegalesos residents a Lleida que han desfilat amb les comparses mores. Vestits amb la seva roba tradicional han ofert les danses tribals del seu país. Cada any la festa acaba amb la victòria d'un bàndol diferent, i com que en l'edició del 2011 els moros van conquerir la madina Al-Larida àrab, aquest any han estat els cristians els que han reconquerit l'Ilerda cristiana. La festa ha durat tot el cap de setmana. Dissabte es van representar davant la Paeria les ambaixades entre les tropes cristianes i mores, en què l'abanderada cristiana dels Pallaresos intentava arribar a un acord amb el Raia dels Al·leridís a fi d'evitar l'enfrontament armat. La discussió cada any es desenvolupa en clau d'humor, i acaba sense acord a l'espera de la batalla d'aquest diumenge.
La desfilada d'aquest diumenge ha estat, com és habitual, l'acte més esperat i espectacular, per la quantitat de persones que hi ha participat. Com és tradicional el recorregut ha començat a la Porta del Lleó de la Seu Vella, i ha recorregut els carrers cavallers, Blondel, Avínguda de Madrid i Arc del Pont fins a la Rambla de Ferran. A la nit, les muralles del Pont Llevadís de la Seu Vella, seran testimoni de la batalla que finalitzarà amb la victòria de les tropes comanades pel capità cristià Arnau Mir de Pallars. Al matí la pluja ha deslluit la desfilada infantil i el concurs de bandes.
L'Ajuntament d'Aitona acull l'acte de cloenda del curs de llengua catalana per a persones nouvingudes
Dilluns a la tarda tindrà lloc l’acte de cloenda del curs de llengua catalana per a persones nouvingudes d'Aitona
21-5-2012
Societat » L'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, i la directora del Centre de Normalització Lingüística de Lleida, Conxita Navarro, seran els encarregats de cloure el curs, aquesta tarda, a partir de les 15.15 hores, a la sala d'actes de l'Ajuntament d'Aitona. A continuació, es procedirà al lliurament dels certificats a l'alumnat del curs. Durant el segon quadrimestre del curs 2011-2012, el Consorci per a la Normalització Lingüística ha dut a terme a Aitona, en col·laboració amb l’Ajuntament i amb el patrocini de la Direcció General per a la Immigració, un curs de llengua catalana per a persones nouvingudes.
El curs ha estat del nivell Bàsic 1 i ha comptat amb la participació d'una quarantena persones nouvingudes del Marroc.
El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l'any 1989 com a òrgan territorial d'aplicació a Catalunya de la política lingüística del Govern, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, 80 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. A través d'una xarxa de 22 centres de normalització lingüística estesa per tot el territori, amb més de 130 punts d'atenció i més de 400 professionals especialitzats, el Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l'extensió territorial del coneixement i l'ús de la llengua catalana.
Més de 350 amants dels ordinadors participen a la setena Lan Party de Lleida
La iniciativa ha comptat amb una quarantena d'alumnes de cicles formatius que han ajudat en el muntatge
21-5-2012
Societat » Lleida celebra aquest cap de setmana la setena Magical Lan Party, la trobada d'aficionats al món de la informàtica que congrega més de 350 joves amb els seus ordinadors. La trobada aplega aficionats als ordinadors d'arreu de Catalunya i alguns d'altres zones de l'estat espanyol, per mostrar els seus equips informàtics, la majoria tunejats i amb dissenys innovadors. Com a novetat en aquesta edició, una quarantena d'alumnes dels cicles formatius de sistemes microinformàtics i xarxes d'un institut de Lleida han participat en el muntatge de trobada com a pràctiques dels seus estudis, amb l'objectiu de trobar sortides al món laboral.
El director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, ha destacat la participació d'alumnes de formació professional de l'Institut Lladonosa "que han pogut veure en temps real un futur professional que té moltes perspectives". De fet la Lan Party ha aplega a més del 350 aficionats que s'han instal·lat al Magical, gairebé 500 participants a les activitats paral·leles sobre infojocs, activitats juvenils, multimèdia i el món manga i anime.
La trobada "és una tradició a Lleida lligada amb els joves", segons l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha explicat la Lan Party és ja un referent a les xarxes socials, que és bàsicament on es difon. Ros ha destacat el component de disseny d'ordinadors, que és un dels que crida més l'atenció. També ha parlat d'aquest component artístic de la Lan Party el vicerector d'innovació de la Universitat de Lleida, Ferran Badia, que ha destacat les formes artístiques d'alguns ordinadors presents. Segons Badia, la trobada és un element socialitzador perquè "hi participen persones molt diverses, des de joves adolescents fins a professionals que s'hi dediquen com a afició".
La trobada aplega sobretot gent de Lleida, Osca i altres zones d'Aragó, de la resta de Catalunya i alguns participants d'altres parts de l'estat espanyol com Màlaga, Madrid o València. D'entre les novetats en destaquen el concurs b-Tactic, de programació en codi obert que té com a premi un contracte de treball. També es produïrà un Lip Dub en 3D i s'ha convocat un concurs d'Instagram, la nova xarxa social de moda basada en el món de les fotografies. Les fotos han de mostrar l'esperit dels actes de la Lan Party. A banda, la Lan Party inclou un espai dedicat a l'Expotaku, dedicat al manga i dibuix japonès. També s'ha organitzat un concurs d'aplicacions basades en els serveis de la ciutat de Lleida.
Set museus de Lleida celebren la Nit dels Museus amb concerts, visites temàtiques i exposicions especials
Han obert de vuit del vespre fins a la mitja nit sumant-se a la iniciativa de quaranta països
21-5-2012
Cultura » Set museus i equipaments de la ciutat Lleida han participat aquest dissabte a la cinquena edició de la Nit dels Museus, obrint portes des de les vuit del vespre i fins a la mitjanit. D'entre les activitats extres en destaquen les tres visites tematitzades al Museu de Lleida Diocesà, o el concert de jazz al CaixaFòrum. A la Seu Vella s'ha projectat l'audiovisual 'Grans Reptes-Petites Museografies', mentre que a la Vall de Boí (Alta Ribagorça) s'ha fet una jornada de portes obertes durant el dia. D'aquesta manera els museus de Ponent s'han sumat a la iniciativa del Consell d'Europa en què participen més de 4.000 museus de 40 països.
Des de 1977 es celebra a tot el món el Dia Internacional dels Museus per tal de conscienciar al públic en general de la rellevància dels museus i el patrimoni en el desenvolupament social. A aquesta iniciativa s'hi ha sumat un any més els museus de Lleida, obrint portes en horaris no habituals, i oferint l'entrada gratuïta.
El Museu de Lleida, a més d'obrir gratuïtament les seves sales d'exposició, ha fet tres visites guiades diferents on el públic ha pogut descobrir tres mirades diverses del Museu Diocesà. Una d'elles ha tractat sobre la societat durant la història lleidatana, una altra sobre la dieta mediterrània, i la última sobre el llegat romà. Els guies Miquel Sabaté i Ester Balasch han destacat a l'ACN la importància d'apropar els museus en un acte d'aquestes característiques en que han considerat "la gran festa dels museus".
El Turó de la Seu Vella també ha obert portes de forma excepcional, amb la projecció del documental 'Grans Reptes - Petites Museografies', on s'expliquen petites millores que han d'ajudar a la comprensió del patrimoni. I enguany, el CaixaForum Lleida ha ofert un concert a l'aire lliure a càrrec de la Gumbo Jassa Band (Jazz de Nova Orleans) davant de la seva seu a l'avinguda de Blondel.
L'Institut d'Estudis Ilerdencs ha obert les portes de les dues exposicions que ofereix al públic en l'actualitat: Hansel i Gretel (Sala Montsuar), una mostra del material artístic d'aquest clàssic estrenat l'any 2003 pel Centre de Titelles de Lleida i Santuari de la Mare de Déu del Merli d'Alguaire (Galeria), una exposició que en repassa l'evolució, n'analitza l'arquitectura i les pintures murals de l'altar i aprofundeix en la relació que hi ha entre
el temple i la vila del Segrià.
Al Centre d'Art la Panera s'han pogut visitar tres exposicions que han estat inaugurades recentment. En primer lloc, 'A la derriba' de Juan López; 'El Repartiment' de Rogelio López Cuenca, un projecte sobre la construcció de la imatge del món àrab des d'Occident i l'impacte del turisme a algunes regions i ciutats. I finalment, a l'espai del Centre de Documentació, els visitants podran veure la mostra Realitat Inversa de Xoán Anleo. Amb motiu de La Nit dels Museus s'han fet dues visites comentades a les exposicions.
El Roda Roda, Museu de l'Automoció de Lleida, també ha obert les seves portes al públic amb l'objectiu de convidar a tots aquells que ho vulguin a descobrir els secrets del museu. En aquest sentit, s'ha ofert una visita guiada per la col·lecció permanent amb especial atenció als microcotxes dels anys 50.
La campanya de la fruita de Lleida segueix confiant en la contractació en origen per cobrir la demanda de mà d'obra
Els temporers veuen en la duresa de la feina al camp i que es cobra poc els motius perquè els aturats no vulguin treballar-hi
21-5-2012
Societat » Els pagesos i empresaris lleidatans continuen veient en la contractació en origen una "garantia" per cobrir la mà d'obra necessària per fer front a la campanya de la fruita, davant l'escàs interès mostrat per persones del país, tot i les elevades xifres d'atur. Poc més d'un 5% dels inscrits en les llistes del sindicat Unió de Pagesos per treballar a la fruita són autòctones, tot i que des d'aquest sindicat reconeixen haver notat enguany un "lleuger repunt" en la demanda de feina per part d'aquest col·lectiu. Per la seva part, temporers que han vingut a Lleida a treballar a la fruita veuen en la duresa de la feina el principal motiu perquè els lleidatans no vulguin fer-la i també perquè es guanya poc.
Fa unes setmanes que s'ha donat el tret de sortida a la campanya de la fruita a la plana de Lleida, amb tasques d'aclarida i amb la collita de la cirera a la zona del Baix Segre. Tot i que encara és aviat per afinar, les previsions parlen d'una producció fructícola similar a la de l'any passat, que donarà feina a més de 7.000 persones a les comarques de la plana de Lleida.
Per cobrir aquesta demanada de mà d'obra, organitzacions agràries, empresaris i pagesos segueixen apostant per la contractació en origen tot i les elevades xifres d'atur que hi ha al país. El sindicat Unió de Pagesos, que gestiona un volum més important de contractes en origen, ha portat fet enguany al voltant d'uns 400 contractes en origen, prop d'un 10% menys que al 2011, tots ells de ciutadans colombians repetidors, que porten més de dos anys venint a la campanya de la fruita, ja que d'aquesta manera no necessiten tramitar de nou els permisos. Cal recordar que la subdelegada del govern de l'Estat a Lleida, Inma, Manso, ja ha deixat clar que enguany no s'autoritzaran noves contractacions en origen per la campanya de la fruita mentre hi hagi gent aturada, més de 42.000 a les comarques lleidatanes, segons l'Enquesta de Població Activa.
A més de les contractacions en origen, Unió de Pagesos també ha gestionat per aquesta campanya unes altres 3.400 contractacions, en aquest cas de persones de l'Estat. D'aquestes, més d'un 90% són d'estrangers amb nacionalitat o residència a l'estat espanyol mentre les de ciutadans autòctons continuaran sent poques tot i les xifres d'atur i la voluntat de les administracions.
Repunt en la demanda de mà d'obra autòctona
El conjunt de les organitzacions agràries, però, reconeixen haver notat enguany un repunt en la demanda de feina per part de persones autòctones que volen participar en la campanya de la fruita, però que continua sent insuficient per poder garantir tota campanya, segons explica Companys a l'ACN. En el cas d'Unió de Pagesos, aquest col·lectiu suposa només entre el 5 i el 10% del total de persones inscrites a les llistes de treball del sindicat, que segueix veient en la contractació en origen la garantia perquè els pagesos disposin de la mà d'obra necessària per poder fer front a tota la campanya de la fruita. "La gent contractada en origen és bàsicament repetidora, que porten entre cinc i deu anys venint a l'Estat", remarca Josep Maria Companys, coordinador territorial d'Unió de Pagesos a la Plana de Lleida i responsable de Temporers del sindicat.
Companys explica que en el seu cas té contractades quatre persones, dues en origen, a més de dos ciutadans estrangers amb residència a l'Estat. "Amb aquesta gent he creat un grup de treball que fa més de sis anys que treballen junts i que a mi em dóna un descans i una tranquil·litat a l'hora de manar les feines perquè jo no em puc estar constantment les vuit hores al seu costat perquè tinc d'altres obligacions".
Els temporers creuen que la duresa de la feina al camp i el poc que es cobra fa que els autòctons no vulguin treballar-hi
Per la seva part, temporers que estan treballant en la campanya de la fruita de Lleida veuen en la duresa de la feina el fet que els ciutadans autòctons no vulguin fer-la. El Modopo és un senegalès que està residint a l'alberg municipal de Torres de Segre. Porta sis anys vivint a València i enguany és el primer que ha vingut a Lleida per participar en la campanya de la fruita. Destaca a l'ACN la duresa de la feina del camp i a més assegura que es cobra poc i per això creu que "feines que podem fer nosaltres -els senegalesos-, alguns dels espanyols no volen fer-les".
Explica que amb el que guanyen, ell i el seu companys, no poden llogar un pis i han de viure a l'alberg, els preus del qual també considera cars. "Estic molt content de treballar aquí però tenim famílies allí que hem de mantenir, a més de les nostres despeses ", afirma el Modopo, que també voldria poder estalviar alguna cosa per poder millorar la vida, cosa que assegura no pot fer actualment.
La Liliana Zambrano és una colombiana que porta set anys venint a l'estat espanyol amb contracte en origen, sis dels quals a Torres de Segre, la majoria amb el mateix pagès amb el que treballa actualment. Es mostra contenta amb la feina que fa i pels euros que guanya, especialment un cop convertits en pesos al seu país.
Coneixedora de la situació econòmica que viu l'Estat, lamenta la crisi "d'una terra que m'ha acollit" i que la gent estigui aturada. En aquest sentit, remarca que el principal motiu perquè ella estigui aquí treballant a la campanya de la fruita és perquè el pagès l'ha contractada en origen i, en tot cas remarca que hauria de ser la persona que l'ha contractada, en aquest cas el mateix Josep Maria Companys, qui expliqui perquè ha seguit confiant un any més en ella i amb la contractació en origen per garantir-se la mà d'obra que necessita per fer front a la campanya de la fruita.
Demanda de feina coberta per tota la campanya
Les organitzacions agràries temen que la campanya de la fruita de Lleida pugui generar aquest estiu un "efecte crida" perquè s'estan acabant les campanyes agràries del sud de l'Estat i això "podria portar molta gent aquí que no trobarà treball", segons Companys. El coordinador d'UP a Lleida remarca que a dia d'avui tots els llocs de treball necessaris per la campanya de la fruita a Lleida ja estan coberts, "tenim gent suficient per aclarir, per collir i fins i tot per esporgar", com ja van posar de manifest tots els sindicats agraris UP, JARC i Asaja durant la primera reunió de la comissió de preparació de la campanya de la fruita celebrada fa dues setmanes a Lleida. Tot i això, cada dia desenes de persones acudeixen a les diferents organitzacions agràries sol·licitant feina.
A més, des d'UP consideren que el fet que els ciutadans romanesos necessitin tramitar un permís de treball pot suposar l'arribada de molts sense papers a Lleida, ja que els ciutadans d'aquesta nacionalitat fins fa dos anys podien treballar a l'Estat en ser considerats ciutadans comunitaris mentre ara necessiten tramitar una autorització, després que l'estiu passat el govern espanyol reintroduís l'exigència de permís de treball per als ciutadans romanesos i búlgars que no tinguin contracte actualment a l'Estat o no estiguin inscrits a l'atur.
Preus per sota del conveni del camp
Per això, una de les preocupacions que tenen les organitzacions agràries per aquesta campanya és que alguns pagesos o empresaris puguin contractar treballadors pagant-los per sota del preu que estableix el conveni del camp, davant l'aparició de ciutadans romanesos que s'ofereixen a treballar per sota del preu de conveni en no poder disposar de permís de treball, segons va denunciar la subdelegada del govern espanyol a Lleida. Per això, des de les administracions fan una crida tant a treballadors com al conjunt del sector perquè és denunciïn els contractes o les situacions que no s'ajustin a la legalitat.
Com cada estiu, Estat i Generalitat ja han posat en marxa el dispositiu específic de seguretat de la campanya de la fruita a Lleida, que enguany s'ha fixat com una de les prioritats evitar la formació d'assentaments il·legals de temporers. D'aquesta manera es vol evitar que aquests enclavaments puguin esdevenir un focus de conflictivitat. Per això, durant la campanya, es duran a terme controls d'estrangeria en diferents punts de la plana de Lleida, inspeccions per comprovar la legalitat dels contractes de treball, entre altres actuacions.