Un estudi proposa cinc nous conreus per atendre el canvi d'hàbits alimentaris
La batata, la col xinesa, el cumquat, el litxi i l'ocra podrien conrear-se a Catalunya per satisfer la demanada interna d'aquests aliments i diversificar l'agricultura
Constantí 
Dimarts, 21.9.2010. 15:00 h
Dimarts, 21.9.2010. 15:00 h
No hi ha cap vot
Carregant
Un estudi impulsat per la Fundació del Món Rural (FMR) proposa la incorporació a Catalunya de nous conreus originaris d'altres països com a eina per a la diversificació de l'agricultura del país i per atendre les noves demandes alimentàries de la població, reduint els costos de transport. Després d'analitzar quinze possibles conreus, l'estudi aposta per la batata, la col xinesa, el cumquat, el litxi i l'ocra, que principalment es podrien implantar a les zones de reg de l'Alt i Baix Empordà, el Baix Camp, el Segrià i a les Terres de l'Ebre. Segons l'estudi, el canvi d'hàbits alimentaris dels catalans, influïts per les cultures culinàries dels immigrants, impulsa la demanda d'aquests nous productes.
Litxis
Batates
Cumquats
Col xinesa
Ocra
agricultura, conreus, estudi, fundació món rural, nous, udl Tweet
Aquestes són les principals conclusions de l'estudi 'Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi d'hàbits alimentaris, en les zones agràries catalanes', impulsat per la FMR amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, i que aquest dimarts s'ha presentat en la jornada 'Immigració i alimentació, noves oportunitats per al sector agrari català', celebrada a l'Escola de Capacitació Agrària de Mas Bové, a Constantí (Tarragonès). L'objectiu de l'estudi ha estat detectar quines oportunitats té el sector agroalimentari català de produir aliments originaris d'altres països.
El document presentat explica que el ràpid increment de la població immigrada, que representa un 15% a Catalunya, ha generat una demanda de productes propis de la cultura dels diferents col·lectius. A més, els moviments migratoris han contribuït a la formació d'una societat multiracial i estan provocant canvis en l'alimentació en tota la ciutadania, afavorint la presència de múltiples dietes gastronòmiques i diversificant el mercat alimentari. D'aquesta manera, la producció pròxima i de qualitat d'aquests nous productes pot abastir tant a la població immigrada com a l'autòctona, així com pot constituir un nou mercat per a l'agricultura catalana, ja que també es reduirien es costos de transport dels productes importats.
D'altra banda, l'estudi assenyala que les persones nouvingudes en molts casos no poden trobar tots els aliments que emprarien en la seva dieta autòctona dels productes que consumeixen els immigrants, un 46% són de la seva dieta d'origen-. De fet, molts nouvinguts canvien la seva dieta perquè en un 58% no troben els productes que tenen al seu país o en un 21% creuen que els seus preus a Catalunya són més elevats.
L'estudi conclou que els nous conreus que es podrien implantar a Catalunya són l'ocra, la batata, el cumquat, el litxi i la col xinesa. L'ocra, una hortalissa originària d'Àfrica, Àsia i Amèrica, seria un dels productes que es podrien conrear al Delta de l'Ebre i el Garraf. La batata o moniato, un tubercle propi d'Amèrica i Àsia que presenta un consum constant durant tot l'any, es podria implantar al Delta de l'Ebre i el Baix Camp, així com en petits punts del litoral del Tarragonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Baix Empordà. Pel que fa al cumquat -una fruita de l'Àsia Oriental-, és apte per als regadius de l'Alt i Baix Empordà, el Baix Camp i també el Delta de l'Ebre. El litxi, fruita de la Xina, seria implantable a l'Alt i el Baix Empordà, el Baix Camp i les zones de reg del Delta de l'Ebre i el Segrià. Finalment la col xinesa es podria conrear a prop de la costa de l'Alt i el Baix Empordà, el Baix Camp i als regadius del Delta de l'Ebre i del Segrià.
Per condicions agronòmiques i climatològiques, l'estudi ha descartat com a cultivables a Catalunya productes com el nyam, el mango, la guaiaba, la llima, el plàtan mascle, la iuca, la papaia, el gingebre i el taro.
La viabilitat econòmica
Després d'analitzar si els cultius eren aptes des del punt de vista agronòmic, s'ha elaborat un estudi de la viabilitat econòmica. En primer lloc, s'ha fet la recerca sobre l'àmbit, l'evolució i les tendències, els clients, els intermediaris, els proveïdors i la competència de cada producte. També s'han determinat els costos de producció i s'ha fet una estimació de la producció de cada aliment per unitat de superfície, de manera que s'ha pogut determinar el preu mínim a partir del qual es cobririen els costos de producció.
En aquest sentit, el preu d'equilibri per al productor oscil·la entre els 0,35 euros per quilo de la col xinesa o els 0,94 euros per quilo del cumquat. La col xinesa va tenir un preu de mercat durant el 2009 d'entre 0,6 i 0,7 euros per quilo, mentre que el cumquat es va vendre per entre 8 i 20 euros per quilo l'any passat. L'ocra i el litxi també tenen un ampli marge entre el preu d'equilibri -0,49 i 0,65 euros respectivament- i el preu de venda durant el 2009 -entre 10 i 30 euros el primer i entre 3 i 9 euros el segon-. Pel que fa a la batata, el seu preu d'equilibri se situa en els 0,42 euros, quan va tenir un preu mitjà el 2009 d'entre 0,6 i 1 euros.
Per tant, els cultius més ben posicionats serien el litxi, l'ocra o el cumquat, que tenen un marge de benefici superior. Amb tot, també s'obtenen acceptables marges comercials per a la col xinesa i la batata. La inversió en un altre conreu depèn de diversos factors en funció de la zona per exemple, el cumquat seria una alternativa a la producció de cítrics- o de la disponibilitat de recursos del pagès. Així, aquest estudi permet conèixer quins productes són potencialment aptes per ser produïts en les diferents zones agràries catalanes. A partir d'aquí, argumenta l'estudi, és la investigació en innovació alimentària impulsada per les universitats i centres de recerca la que hauria de continuar amb l'experimentació i dur a terme estudis de camp més exhaustius adaptats a cada territori.
El document presentat explica que el ràpid increment de la població immigrada, que representa un 15% a Catalunya, ha generat una demanda de productes propis de la cultura dels diferents col·lectius. A més, els moviments migratoris han contribuït a la formació d'una societat multiracial i estan provocant canvis en l'alimentació en tota la ciutadania, afavorint la presència de múltiples dietes gastronòmiques i diversificant el mercat alimentari. D'aquesta manera, la producció pròxima i de qualitat d'aquests nous productes pot abastir tant a la població immigrada com a l'autòctona, així com pot constituir un nou mercat per a l'agricultura catalana, ja que també es reduirien es costos de transport dels productes importats.
D'altra banda, l'estudi assenyala que les persones nouvingudes en molts casos no poden trobar tots els aliments que emprarien en la seva dieta autòctona dels productes que consumeixen els immigrants, un 46% són de la seva dieta d'origen-. De fet, molts nouvinguts canvien la seva dieta perquè en un 58% no troben els productes que tenen al seu país o en un 21% creuen que els seus preus a Catalunya són més elevats.
L'estudi conclou que els nous conreus que es podrien implantar a Catalunya són l'ocra, la batata, el cumquat, el litxi i la col xinesa. L'ocra, una hortalissa originària d'Àfrica, Àsia i Amèrica, seria un dels productes que es podrien conrear al Delta de l'Ebre i el Garraf. La batata o moniato, un tubercle propi d'Amèrica i Àsia que presenta un consum constant durant tot l'any, es podria implantar al Delta de l'Ebre i el Baix Camp, així com en petits punts del litoral del Tarragonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Baix Empordà. Pel que fa al cumquat -una fruita de l'Àsia Oriental-, és apte per als regadius de l'Alt i Baix Empordà, el Baix Camp i també el Delta de l'Ebre. El litxi, fruita de la Xina, seria implantable a l'Alt i el Baix Empordà, el Baix Camp i les zones de reg del Delta de l'Ebre i el Segrià. Finalment la col xinesa es podria conrear a prop de la costa de l'Alt i el Baix Empordà, el Baix Camp i als regadius del Delta de l'Ebre i del Segrià.
Per condicions agronòmiques i climatològiques, l'estudi ha descartat com a cultivables a Catalunya productes com el nyam, el mango, la guaiaba, la llima, el plàtan mascle, la iuca, la papaia, el gingebre i el taro.
La viabilitat econòmica
Després d'analitzar si els cultius eren aptes des del punt de vista agronòmic, s'ha elaborat un estudi de la viabilitat econòmica. En primer lloc, s'ha fet la recerca sobre l'àmbit, l'evolució i les tendències, els clients, els intermediaris, els proveïdors i la competència de cada producte. També s'han determinat els costos de producció i s'ha fet una estimació de la producció de cada aliment per unitat de superfície, de manera que s'ha pogut determinar el preu mínim a partir del qual es cobririen els costos de producció.
En aquest sentit, el preu d'equilibri per al productor oscil·la entre els 0,35 euros per quilo de la col xinesa o els 0,94 euros per quilo del cumquat. La col xinesa va tenir un preu de mercat durant el 2009 d'entre 0,6 i 0,7 euros per quilo, mentre que el cumquat es va vendre per entre 8 i 20 euros per quilo l'any passat. L'ocra i el litxi també tenen un ampli marge entre el preu d'equilibri -0,49 i 0,65 euros respectivament- i el preu de venda durant el 2009 -entre 10 i 30 euros el primer i entre 3 i 9 euros el segon-. Pel que fa a la batata, el seu preu d'equilibri se situa en els 0,42 euros, quan va tenir un preu mitjà el 2009 d'entre 0,6 i 1 euros.
Per tant, els cultius més ben posicionats serien el litxi, l'ocra o el cumquat, que tenen un marge de benefici superior. Amb tot, també s'obtenen acceptables marges comercials per a la col xinesa i la batata. La inversió en un altre conreu depèn de diversos factors en funció de la zona per exemple, el cumquat seria una alternativa a la producció de cítrics- o de la disponibilitat de recursos del pagès. Així, aquest estudi permet conèixer quins productes són potencialment aptes per ser produïts en les diferents zones agràries catalanes. A partir d'aquí, argumenta l'estudi, és la investigació en innovació alimentària impulsada per les universitats i centres de recerca la que hauria de continuar amb l'experimentació i dur a terme estudis de camp més exhaustius adaptats a cada territori.
13767 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
