Puigverd de Lleida acull una instal·lació experimental única a Europa
L'objectiu del GREA de la UdL és optimitzar l'eficiència energètica dels edificis · Construir amb materials aïllants redueix fins a la meitat el consum d'energia
El Centre GREA Innovació Concurrent de la Universitat de Lleida (UdL) va inaugurar aquest divendres una nova fase de la instal·lació experimental de solucions constructives a Puigverd de Lleida (Segrià). L'objectiu d'aquest equipament, que compta ja amb 21 cases i és el més gran d'Europa, és optimitzar l'eficiència energètica dels edificis. Cada casa està feta amb materials diferents per comparar-ne l'eficiència i resistència. Una de les conclusions de GREA és que els materials aïllants faciliten que es mantingui la temperatura a l'habitatge tot l'any amb un estalvi en la factura de la llum i del gas del 50%. Materials com ara la parafina o les sals redueixen el consum energètic un 15% més.
L'acte d'inauguració ha comptat amb l'equip del GREA i de l'Ajuntament de Puigverd de Lleida
El grup de recerca compta amb 20 cubicles d'assaig - Foto: UdL
Tweet
La directora del GREA, Lluïsa Cabeza, va explicar que la instal·lació experimental de Puigverd de Lleida és única al món perquè és la més gran d'Europa i la que té més anys ja que va començar l'any 2004 amb dues cases. L'any 2007 la instal·lació va passar a acollir nou cases i enguany, amb l'última ampliació, ja en són 21. Cabeza ha explicat que l'objectiu d'aquest equipament és comparar diversos sistemes constructius i diversos materials per comprovar l'eficiència energètica dels edificis. Aquest estudi serveix tant perquè les administracions canviïn normatives d'edificació com per fer noves cases més sostenibles.
Una de les conclusions a què ha arribat l'equip del GREA és que els habitatges s'han d'aïllar ja que així s'estalvia la meitat de l'energia. El rebut de la llum i del gas es redueix encara un 15% addicional si la casa compta amb altres materials com ara la parafina o algunes sals que fan que a la calor li costi més d'entrar a l'estiu o de sortir a l'hivern.
Com a novetat, enguany estudiaran els efectes de les cobertes i façanes verdes. Cabeza va explicar que és una opció que funciona molt bé a nivell estètic i de retenció d'aigua de pluja. Encara però, no s'ha estudiat científicament quins beneficis dóna aquesta estructura a l'edifici. 'No se sap quanta energia estalvia aquesta modalitat', explica Cabeza, i s'hauria també d'estudiar quines són les plantes que funcionarien millor ja que, s'ha de tenir en compte, que a Lleida no plou gaire.
Cabeza també va explicar que estan estudiant els beneficis d'altres materials com ara la llana d'ovella, el suro, o la terra (tàpia), que ja feien servir els nostres avis. Ara es construeix més amb formigó però la tàpia és un material que tenim a Catalunya i no caldria importació i a més és pot reutilitzar quan es derrueixi un edifici, ha dit Cabeza.
Des de l'any 2000 el GREA ha desenvolupat una metodologia pròpia per l'assaig experimental de solucions constructives en l'edificació, amb l'objectiu d'optimitzar la seva eficiència energètica. En aquesta instal·lació, única a Europa, diferents solucions constructives es comparen in situ (no en laboratori) i s'analitzen continuadament tant a curt com a llarg termini.
L'estratègia seguida ha consistit en la construcció de petits cubicles de les mateixes dimensions (2,4x2,4x2,4 metres) amb diferents solucions constructives. Tots els cubicles tenen la mateixa orientació i estan disposats de tal manera que no reben cap tipus d'ombres. D'aquesta manera, les diferències en l'evolució de la temperatura interior o la variació de consums energètics quan es controla la temperatura són conseqüència únicament a les seves diferències constructives.
La tercera fase de la instal·lació comprèn 20 cubicles. Cada cubicle està instrumentat i les dades serveixen per avaluar els comportaments dels materials de construcció i els consums energètics.
Es tracta d'una metodologia útil per avaluar l'eficiència energètica de nous materials i solucions constructives, tant tradicionals (diferents tipus de tancaments i d'aïllament) com innovadores. Alguns exemples de solucions constructives innovadores poden ser la incorporació de materials de canvi de fase (PCM) en alguns dels materials constructius per augmentar la inèrcia tèrmica de l'edifici, o bé l'ús de cobertes i façanes vegetades.
Durant el temps que el GREA porta treballant en aquesta línia de recerca s'ha col·laborat activament amb empreses tant nacionals com internacionals com ara Synthesia, Honeyell, Ediltec, Consorcio de la termoarcilla i Detea, que s'han beneficiat d'aquesta recerca portada a terme a la Universitat de Lleida.
GREA Innovació Concurrent es va fundar l'any 1999 com la unió d'un grup de professors implicats en els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Mecànica de la Universitat de Lleida, encara que avui també hi participen professors d'Arquitectura Tècnica. Des dels seus inicis ja va néixer com un grup multidisciplinari i actualment forma part de la xarxa d'agents TECNIO experts en investigació aplicada i transferència tecnològica de Catalunya.
Una de les conclusions a què ha arribat l'equip del GREA és que els habitatges s'han d'aïllar ja que així s'estalvia la meitat de l'energia. El rebut de la llum i del gas es redueix encara un 15% addicional si la casa compta amb altres materials com ara la parafina o algunes sals que fan que a la calor li costi més d'entrar a l'estiu o de sortir a l'hivern.
Com a novetat, enguany estudiaran els efectes de les cobertes i façanes verdes. Cabeza va explicar que és una opció que funciona molt bé a nivell estètic i de retenció d'aigua de pluja. Encara però, no s'ha estudiat científicament quins beneficis dóna aquesta estructura a l'edifici. 'No se sap quanta energia estalvia aquesta modalitat', explica Cabeza, i s'hauria també d'estudiar quines són les plantes que funcionarien millor ja que, s'ha de tenir en compte, que a Lleida no plou gaire.
Cabeza també va explicar que estan estudiant els beneficis d'altres materials com ara la llana d'ovella, el suro, o la terra (tàpia), que ja feien servir els nostres avis. Ara es construeix més amb formigó però la tàpia és un material que tenim a Catalunya i no caldria importació i a més és pot reutilitzar quan es derrueixi un edifici, ha dit Cabeza.
Des de l'any 2000 el GREA ha desenvolupat una metodologia pròpia per l'assaig experimental de solucions constructives en l'edificació, amb l'objectiu d'optimitzar la seva eficiència energètica. En aquesta instal·lació, única a Europa, diferents solucions constructives es comparen in situ (no en laboratori) i s'analitzen continuadament tant a curt com a llarg termini.
L'estratègia seguida ha consistit en la construcció de petits cubicles de les mateixes dimensions (2,4x2,4x2,4 metres) amb diferents solucions constructives. Tots els cubicles tenen la mateixa orientació i estan disposats de tal manera que no reben cap tipus d'ombres. D'aquesta manera, les diferències en l'evolució de la temperatura interior o la variació de consums energètics quan es controla la temperatura són conseqüència únicament a les seves diferències constructives.
La tercera fase de la instal·lació comprèn 20 cubicles. Cada cubicle està instrumentat i les dades serveixen per avaluar els comportaments dels materials de construcció i els consums energètics.
Es tracta d'una metodologia útil per avaluar l'eficiència energètica de nous materials i solucions constructives, tant tradicionals (diferents tipus de tancaments i d'aïllament) com innovadores. Alguns exemples de solucions constructives innovadores poden ser la incorporació de materials de canvi de fase (PCM) en alguns dels materials constructius per augmentar la inèrcia tèrmica de l'edifici, o bé l'ús de cobertes i façanes vegetades.
Durant el temps que el GREA porta treballant en aquesta línia de recerca s'ha col·laborat activament amb empreses tant nacionals com internacionals com ara Synthesia, Honeyell, Ediltec, Consorcio de la termoarcilla i Detea, que s'han beneficiat d'aquesta recerca portada a terme a la Universitat de Lleida.
GREA Innovació Concurrent es va fundar l'any 1999 com la unió d'un grup de professors implicats en els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Mecànica de la Universitat de Lleida, encara que avui també hi participen professors d'Arquitectura Tècnica. Des dels seus inicis ja va néixer com un grup multidisciplinari i actualment forma part de la xarxa d'agents TECNIO experts en investigació aplicada i transferència tecnològica de Catalunya.









