Juristes experts aposten per la legalització de la prostitució des de Lleida
Altres insisteixen en la necessitat d'abolir-la, en unes jornades celebrades a la UdL
Experts catalans i europeus debaten aquest divendres, en unes jornades sobre prostitució a la Universitat de Lleida, sobre els diferents models d'afrontar aquesta activitat. Els juristes participants han mostrat diversitat d'opinions, i mentre alguns s'han mostrat partidaris de regular i legalitzar l'exercici de la prostitució, altres han insistit en la necessitat d'abolir-la. Un dels principals arguments del debat ha estat l'anàlisi de l'efectivitat del model suec, que penalitza els clients, i de l'alemany, que regula la prostitució com un ofici. També s'ha posat sobre la taula l'efectivitat de les ordenances municipals que prohibeixen la prostitució al carrer, com és el cas de la ciutat de Lleida.
La Magistrada de l'Audiència de Barcelona, Àngels Vivas; la professora titular de Dret Penal de la UdL, Carolina Villacampa; el professor titular emèrit de la UB, Ignasi Pons Antón, i la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Granada, María Luisa
Tweet
Castigar el client com a Suècia o regular l'exercici de la prostitució a Alemanya considerant-lo un ofici. Aquests són els dos models europeus, l'abolicionista i el regulador, que s'han analitzat aquest divendres a la Universitat de Lleida en el marc d'unes jornades de prostitució que s'han celebrat al campus de Cappont. El debat ha comptat amb la participació d'una quinzena de juristes experts en la qüestió.
Una de les ponents que s'han oposat a la regulació de la prostitució és la magistrada de l'Audiència de Barcelona Àngels Vivas, especialista en violència de gènere, per qui 'regular és una forma d'incentivar que es practiqui la prostitució i que hi hagi un efecte crida, com està passant en el tema dels bordells de la Jonquera'. Vivas proposa sancionar els qui es beneficien de l'explotació sexual d'altres persones, revisar la legislació que regula els prostíbuls i sancionar els clients, així com impulsar mesures de suport a les dones que vulguin sortir del món de la prostitució.
En canvi, qui sí s'ha mostrat favorable a la regulació de l'exercici de la prostitució és el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Lleida Josep Maria Tamarit, artífex de 'l'esborrany Tura' per regular aquesta activitat i que no va acabar veient la llum, segons ha dit, perquè va haver-hi 'molta resistència de sectors socials i polítics'. Segons Tamarit, seria necessari 'avançar cap a un sistema de regulació des de la perspectiva de protegir els drets de les persones que exerceixen aquesta activitat'.
Un dels països europeus que ha optat per regular el treball sexual és Alemanya, amb una llei aprovada l'any 2002. Segons la sociòloga alemanya i experta en prostitució, Barbara Kavermann, no hi ha hagut 'voluntat política' d'impulsar la regulació, tot i que apunta que en els darrers temps s'estan adoptant algunes mesures per fer-ho. Aquesta sociòloga s'ha mostrat totalment a favor de regular la prostitució perquè 'és una feina molt dura i perillosa i no regular-la fa que les dones siguin més dèbils' i visquin al marge de la legalitat.
El paper dels ajuntaments en la regulació de la prostitució al carrer
Alguns ajuntament com el de Lleida han impulsat darrerament ordenances que regulen la prostitució a la via pública. Segons la professora titular de Dret Penal de la Universitat de Lleida, Carolina Villacampa, les ordenances municipals regulen l'ordre públic però 'en cap cas protegeixen qui exerceix'. En aquest sentit, Villacampa ha explicat que les ordenances actuals 'no poden incidir en allò que passa dins els immobles' i aposta per regular la prostitució a nivell estatal, garantint unes prestacions socials mínimes a les persones que l'exerceixen.
Una de les ponents que s'han oposat a la regulació de la prostitució és la magistrada de l'Audiència de Barcelona Àngels Vivas, especialista en violència de gènere, per qui 'regular és una forma d'incentivar que es practiqui la prostitució i que hi hagi un efecte crida, com està passant en el tema dels bordells de la Jonquera'. Vivas proposa sancionar els qui es beneficien de l'explotació sexual d'altres persones, revisar la legislació que regula els prostíbuls i sancionar els clients, així com impulsar mesures de suport a les dones que vulguin sortir del món de la prostitució.
En canvi, qui sí s'ha mostrat favorable a la regulació de l'exercici de la prostitució és el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Lleida Josep Maria Tamarit, artífex de 'l'esborrany Tura' per regular aquesta activitat i que no va acabar veient la llum, segons ha dit, perquè va haver-hi 'molta resistència de sectors socials i polítics'. Segons Tamarit, seria necessari 'avançar cap a un sistema de regulació des de la perspectiva de protegir els drets de les persones que exerceixen aquesta activitat'.
Un dels països europeus que ha optat per regular el treball sexual és Alemanya, amb una llei aprovada l'any 2002. Segons la sociòloga alemanya i experta en prostitució, Barbara Kavermann, no hi ha hagut 'voluntat política' d'impulsar la regulació, tot i que apunta que en els darrers temps s'estan adoptant algunes mesures per fer-ho. Aquesta sociòloga s'ha mostrat totalment a favor de regular la prostitució perquè 'és una feina molt dura i perillosa i no regular-la fa que les dones siguin més dèbils' i visquin al marge de la legalitat.
El paper dels ajuntaments en la regulació de la prostitució al carrer
Alguns ajuntament com el de Lleida han impulsat darrerament ordenances que regulen la prostitució a la via pública. Segons la professora titular de Dret Penal de la Universitat de Lleida, Carolina Villacampa, les ordenances municipals regulen l'ordre públic però 'en cap cas protegeixen qui exerceix'. En aquest sentit, Villacampa ha explicat que les ordenances actuals 'no poden incidir en allò que passa dins els immobles' i aposta per regular la prostitució a nivell estatal, garantint unes prestacions socials mínimes a les persones que l'exerceixen.









