La Càtedra Màrius Torres de la UdL presenta a Londres el seu Corpus Literari Digital
El projecte permetrà que el patrimoni literari català contemporani estigui disponible arreu del món a tan sols un clic
Londres 
Dimecres, 23.3.2011. 05:00 h
Dimecres, 23.3.2011. 05:00 h
No hi ha cap vot
CarregantEl Centre d'Estudis Catalans de la Queen Mary University de Londres acull aquest dimecres, a les quatre de la tarda, la presentació del Corpus Literari Digital (CLD) de la Càtedra Màrius Torres de la UdL, una plataforma virtual on es recullen les digitalitzacions del patrimoni literari contemporani en llengua catalana, especialment d'autors del XIX i XX, amb l'objectiu de contribuir a la seua preservació i difusió, i de fomentar-ne la investigació. Els professors de la UdL, Joan Ramon Veny, director de la Càtedra, i Jordi Malé, investigador principal de grup de recerca Aula Màrius Torres, acompanyats d'Anna Comas, responsable del seu desenvolupament informàtic i membre del grup de recerca GRIHO de la UdL, seran els encarregats de presentar el projecte que, l'endemà, també es donarà a conèixer als responsables de la secció hispànica i de les col·leccions hispàniques i llatinoamericanes de la Biblioteca Britànica, Geoff West, Barry Taylor i Aquiles Alencar, respectivament.
La Bristish Library, és una de les biblioteques més grans del món - Foto: Ziko van Dijk. Wikimedia Commons
british library, càtedra màrius torres, udl Tweet
Aquesta serà la primera parada internacional del Corpus Literari Digital que ja s'ha presentat a Barcelona, València i Palma i que també està previst que visiti, els propers 2 i 3 de maig, la Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia). 'A més del seu abast pancatalà -afirma Joan Ramon Veny- el Corpus té una voluntat de projecció internacional'. 'La presentació a Londres s'explica no només perquè la plataforma posa el patrimoni literari català a l'abast de tot el món a tan sols un clic, sinó perquè és un model de gestió d'una cultura -la catalana- exportable a altres cultures aspecte en què el Corpus és pioner', afegeix.
La difusió del material es fa un cop obtinguda l'autorització dels autors o dels seus hereus i de les plataformes que els van difondre en el seu moment (editorials, segells discogràfics), tot respectant "escrupolosament" la propietat intel·lectual. A més, la Càtedra ha sol·licitat al bufet d'advocats Roca Junyent un estudi exhaustiu de les implicacions jurídiques del projecte.
Estructurat en cinc seccions (hemeroteca, biblioteca, manuscrits, fonoteca i videoteca), el Corpus disposa d'un cercador general per realitzar tota mena de consultes dins la base de dades de textos, com per exemple localitzar, visualitzar o escoltar totes les versions d'un mateix text o cercar les ocurrències d'una paraula en una mateixa obra, en totes les d'un autor o d'un període determinat. Els resultats es mostren sempre en forma de bibliografia i es poden ordenar per qualsevol camp. Així mateix, cada secció conté un catàleg de consulta per títols, en cas de l'hemeroteca, i per autors, en la resta, a més de presentar blocs de documents temàtics per format o procedència.
Veny explica que s'han recuperat, materials tan remarcables com ara enregistraments amb la veu d'escriptors catalans (Bartra, Brossa, Calders, Espriu, Gimferrer) dipositats a la Biblioteca del Congrés de Whashington, el fons documental de Joan Colomines -recentment traspassat-, edicions originals d'autors d'abans i després de la Guerra Civil, així com i revistes de la mateixa època molts difícils de trobar (L'Instant, Hèlix, Art) i autògrafs (manuscrits i mecanoscrits) d'Espriu i Riba. De moment, ja es tenen més de 100.000 pàgines digitalitzades entre manuscrits, revistes, primeres edicions i altre material d'autors lleidatans com ara Màrius Torres, Agelet i Garriga, Joan Baptista Xuriguera, Mossèn Anton Navarro, o d'autors catalans com ara Carles Riba, Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix, etc., que han seguit els estàndards internacionals de digitalització que fixa la UNESCO.
El projecte, que compta amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes, permetrà aplegar i centralitzar tot el patrimoni literari català contemporani dispers en biblioteques, fundacions i arxius, ja siguin públics o privats. Els seus impulsors no descarten ampliar en un futur l'abast del CLD a escriptors d'altres èpoques.
La difusió del material es fa un cop obtinguda l'autorització dels autors o dels seus hereus i de les plataformes que els van difondre en el seu moment (editorials, segells discogràfics), tot respectant "escrupolosament" la propietat intel·lectual. A més, la Càtedra ha sol·licitat al bufet d'advocats Roca Junyent un estudi exhaustiu de les implicacions jurídiques del projecte.
Estructurat en cinc seccions (hemeroteca, biblioteca, manuscrits, fonoteca i videoteca), el Corpus disposa d'un cercador general per realitzar tota mena de consultes dins la base de dades de textos, com per exemple localitzar, visualitzar o escoltar totes les versions d'un mateix text o cercar les ocurrències d'una paraula en una mateixa obra, en totes les d'un autor o d'un període determinat. Els resultats es mostren sempre en forma de bibliografia i es poden ordenar per qualsevol camp. Així mateix, cada secció conté un catàleg de consulta per títols, en cas de l'hemeroteca, i per autors, en la resta, a més de presentar blocs de documents temàtics per format o procedència.
Veny explica que s'han recuperat, materials tan remarcables com ara enregistraments amb la veu d'escriptors catalans (Bartra, Brossa, Calders, Espriu, Gimferrer) dipositats a la Biblioteca del Congrés de Whashington, el fons documental de Joan Colomines -recentment traspassat-, edicions originals d'autors d'abans i després de la Guerra Civil, així com i revistes de la mateixa època molts difícils de trobar (L'Instant, Hèlix, Art) i autògrafs (manuscrits i mecanoscrits) d'Espriu i Riba. De moment, ja es tenen més de 100.000 pàgines digitalitzades entre manuscrits, revistes, primeres edicions i altre material d'autors lleidatans com ara Màrius Torres, Agelet i Garriga, Joan Baptista Xuriguera, Mossèn Anton Navarro, o d'autors catalans com ara Carles Riba, Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix, etc., que han seguit els estàndards internacionals de digitalització que fixa la UNESCO.
El projecte, que compta amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes, permetrà aplegar i centralitzar tot el patrimoni literari català contemporani dispers en biblioteques, fundacions i arxius, ja siguin públics o privats. Els seus impulsors no descarten ampliar en un futur l'abast del CLD a escriptors d'altres èpoques.
7730 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
