“La cultura és la vitrina de les vitamines; segons l’ús que se'n fa pot ser, o no, beneficiosa”
Aquesta és una de les definicions que se li va assignar al concepte de cultura durant la primera sessió dels Escorxadebats, organitzats i conduïts pel Jaume Belló i la Maite Ojer, juntament amb el Teatre de l’Escorxador
Amb l’actual crisi econòmica, política i ètica apareix un clima idoni per a la reflexió social. Per a aquesta reflexió una de les vies que s’han d’analitzar és la via de comunicació plural per excel·lència: la cultura. Quan parlem de cultura i, més concretament, d’art, ens pot arribar a suposar una gran dificultat el simple fet de definir aquests dos mots. El Jaume Belló i la Maite Ojer, ambdós professionals de les arts escèniques, s’han proposat trobar una definició d’aquests conceptes; reflexionar al voltant de l’impacte que té l’art i la cultura en la societat i de com s’està vivint l’actual crisi artística. La cultura és quelcom que ens inclou a tots, uns són creadors i d’altres són consumidors; hom té alguna cosa a dir i aportar. És per això que el Jaume i la Maite, gràcies a la col·laboració del Teatre Municipal de l’Escorxador, obren les portes d’aquesta conversa a tot aquell qui vulgui participar. Aquest passat dimarts 11 d’octubre es van obrir les portes per primera vegada dels Escorxadebats.
Maite Ojer i Jaume Belló presentant els Escorxadebats (Foto: Maria Odina)
Alguns assistents a la primera sessió dels Escorxadebats (Foto: Maria Odina)
Debatent durant la primera sessió dels Escorxadebats (Foto: Maria Odina)
Cartell informatiu dels Escorxadebats (Foto: Maria Odina)
Tweet
Abans de començar la primera sessió dels Escorxadebats vaig poder parlar amb la Maite, el Jaume i la Margarida Troguet, directora del Teatre Municipal de l’Escorxador. Ens vam seure al lloc on poc després va començar el debat: en un racó del vestíbul del Teatre Municipal de l’Escorxador estaven preparades algunes cadires amb rotllana, per tal de fer el cercle més gran o més petit segons la quantitat de gent que assistís i, així, preservar un clima proper de diàleg. Tots tres dibuixaven un somriure esperançats, encuriosits i il·lusionats per aquest primer contacte amb els assistents.
Els Escorxadebats van néixer de l’esperit de voler saber, voler conèixer. La Maite i el Jaume, em deia la Margarida, són dos persones amb moltes inquietuds i, degut la situació actual, ambdós creuen que s’ha de generar reflexió darrera l’art i la cultura ‘Som molts els que estem perduts’ em diu el Jaume. Per aquest motiu han volgut crear un grup de debat en el que hi pugui participar tothom, ja que tothom hi forma part.
Tenen sobretot molt interès en reflexionar sobre la cultura i l’art des de camps d’estudi diferents, com el camp de la ciència o la industria. Per això en aquests debats també hi convidaran professionals de diferents sectors per tal d’aportar coneixement amb diferent biaix.
La Maite va destacar que l’estructura d’aquestes tertúlies no és jerarquitzada; no hi haurà un ponent que exposarà el seu discurs i contestarà unes preguntes. Del que es tracta és que tothom prengui un paper actiu. Hom podrà presentar un tema o fer una proposta per tal que, conjuntament amb la resta, es pugui establir un debat posterior. La Maite i el Jaume es consideren un integrant més del grup, com la resta. La seva funció és conduir les sessions. La programació dels Escorxadebats també dependrà exclusivament del les qüestions que vagin sorgint.
Des del Teatre de l’Escorxador, d’altra banda, volen arribar més enllà de la seva tasca de difusió d’actes teatrals. M’explica la Margarida que ells només poden saber si una obra ha agradat o no ha agradat pels comentaris que fa el públic al sortir de la sala, però que, en canvi, no saben que n’opina el públic, si l’obra s’han entès, si el tema s’ha tractat bé, o no. I per això han donat suport a la Maite i al Jaume, per tal de conèixer realment com es rep el teatre.
Durant la primera sessió tots els assistents van posar en comú la seva relació amb la cultura i entre tots van intentar trobar-li una definició. En aquesta recerca es van topar amb altres ítems, com la televisió i les xarxes socials, i van sorgir diferents qüestions al voltant de l’individu.
La sessió va ser retransmesa a través del Twitter del Teatre de l’Escorxador (@teatrescorxador) amb el hashtag #escorxadebats i gràcies amb això van poder comptar amb assistents virtuals que aportaven les opinions des d’Olot i Barcelona. També dins la xarxa, Des del bloc http://artsensepapers.blogspot.com, els organitzadors penjaran tota la informació que es vagi generant durant les sessions, i pretenen que sigui, també, un lloc de debat virtual.
La pròxima trobada tindrà lloc el segon dimarts del mes de novembre, a les 20h al vestíbul del Teatre de l’Escorxador. En aquesta segona trobada es va acordar que s’intentaria definir l’altre concepte important: l’art. Convidem a totes aquelles persones que hi estiguin interessades a assistir-hi i a formar part dels Escorxadebats. Desitgem que aquesta nova iniciativa tingui un gran futur per davant.
Els Escorxadebats van néixer de l’esperit de voler saber, voler conèixer. La Maite i el Jaume, em deia la Margarida, són dos persones amb moltes inquietuds i, degut la situació actual, ambdós creuen que s’ha de generar reflexió darrera l’art i la cultura ‘Som molts els que estem perduts’ em diu el Jaume. Per aquest motiu han volgut crear un grup de debat en el que hi pugui participar tothom, ja que tothom hi forma part.
Tenen sobretot molt interès en reflexionar sobre la cultura i l’art des de camps d’estudi diferents, com el camp de la ciència o la industria. Per això en aquests debats també hi convidaran professionals de diferents sectors per tal d’aportar coneixement amb diferent biaix.
La Maite va destacar que l’estructura d’aquestes tertúlies no és jerarquitzada; no hi haurà un ponent que exposarà el seu discurs i contestarà unes preguntes. Del que es tracta és que tothom prengui un paper actiu. Hom podrà presentar un tema o fer una proposta per tal que, conjuntament amb la resta, es pugui establir un debat posterior. La Maite i el Jaume es consideren un integrant més del grup, com la resta. La seva funció és conduir les sessions. La programació dels Escorxadebats també dependrà exclusivament del les qüestions que vagin sorgint.
Des del Teatre de l’Escorxador, d’altra banda, volen arribar més enllà de la seva tasca de difusió d’actes teatrals. M’explica la Margarida que ells només poden saber si una obra ha agradat o no ha agradat pels comentaris que fa el públic al sortir de la sala, però que, en canvi, no saben que n’opina el públic, si l’obra s’han entès, si el tema s’ha tractat bé, o no. I per això han donat suport a la Maite i al Jaume, per tal de conèixer realment com es rep el teatre.
Durant la primera sessió tots els assistents van posar en comú la seva relació amb la cultura i entre tots van intentar trobar-li una definició. En aquesta recerca es van topar amb altres ítems, com la televisió i les xarxes socials, i van sorgir diferents qüestions al voltant de l’individu.
La sessió va ser retransmesa a través del Twitter del Teatre de l’Escorxador (@teatrescorxador) amb el hashtag #escorxadebats i gràcies amb això van poder comptar amb assistents virtuals que aportaven les opinions des d’Olot i Barcelona. També dins la xarxa, Des del bloc http://artsensepapers.blogspot.com, els organitzadors penjaran tota la informació que es vagi generant durant les sessions, i pretenen que sigui, també, un lloc de debat virtual.
La pròxima trobada tindrà lloc el segon dimarts del mes de novembre, a les 20h al vestíbul del Teatre de l’Escorxador. En aquesta segona trobada es va acordar que s’intentaria definir l’altre concepte important: l’art. Convidem a totes aquelles persones que hi estiguin interessades a assistir-hi i a formar part dels Escorxadebats. Desitgem que aquesta nova iniciativa tingui un gran futur per davant.
Maria Odina









