‘Tot i no saber el que volem, ara almenys tenim clar el que no volem’

Des d’aleshores són moltes les persones que s’han implicat en el moviment 15-M. ‘Cafè i Lletres’, organitzat pel Consell de l’Estudiant de la Facultat de Lletres de la UdL, ha volgut realitzar una sessió de tertúlia anomenada ‘Indigneu-vos!: una primavera política’. Els tres ponents convidats han estat Manel Lladanosa, catedràtic d’història contemporània, Ximi, com a representant dels indignats, i Víctor Bretón, antropòleg social.

El ‘Cafè i Lletres’ és realitza a la cafeteria de l’edifici del Rectorat. És un espai on les idees, les opinions i el debat brollen acompanyats d’una tassa de cafè. Aquest dijous es van omplir les cadires de la cafeteria per escoltar tres persones que venien a mostrar la seva visió experimentada al voltant d’un tema que afecta a tots. Després de que l’Albert Garriga, membre de la comissió del Cafè i Lletres, presentes als ponents, Manel Lladanosa va començar a exposar el seu punt de vista històric sobre la societat actual.

L’historiador contemporani intentà definir aquest moviment en comparació al moviment del maig del 68; una de les primeres diferències és que al maig del 68 la revolta del poble va sorgir de les universitats en canvi, actualment, ha nascut del carrer. El moviment del 15-M no conté cap ideologia com la de Marx o Freud, per exemple, sinó que es tracta de l’aglutinament d’una indignació que s’ha generat per diferents motius.

El primer dels motius, explica Manel Lladanosa, prové de l’establiment de la democràcia a Espanya; durant l’època de la transició es va consolidar una línia política obsessionada en estabilitzar el conjunt de la vida espanyola. Això va provocar que el descontentament naixés molt aviat. Per altra banda, la crisi que s’origina en el 2007, provoca que els governs perdin autonomia respecte l’economia, per tant, el govern deixa d’estar cada vegada més al servei del poble.

Per últim, l’historiador remarca la situació de benestar en la que es trobaven els joves, situació que cap altra generació anterior havia pogut gaudir. El 40% de parats actuals entre la joventut no ha estat una xifra fàcil d’acceptar. A més, la llei SINDE va afectar directament a aquest estrat social, que són els usuaris més fidels a les noves tecnologies.

A partir d’aquí el descontent es va estendre i generalitzar. ‘Tot i així’ apunta Manel Lladanosa ‘aquest moviment el van començar els joves, però l’han acabat recolzant persones de totes les generacions’.
El Ximi va assistir com a representant de tots aquells que se’ls anomena indignats. Ell expressà el descontentament generalitzat respecte a un govern que no mira pels interessos de la gent del carrer, sinó que mira només pels seus propis interessos. Defensa la equitat i la igualtat. Defensa que hi hagi justícia, no només en l’àmbit legal, sinó que es miri realment pels interessos de tots, i es faci allò que és just per a tothom. Denuncia el desconeixement de la majoria de pressupostos que es generen, com també la desigualtat amb la que es realitzen. Els ‘indignats’ han aconseguit aturar centenars de desnonaments a tota Espanya, però, sobretot, el seu major mèrit, ens diu el Ximi, ha estat despertar la consciència de milers de persones.

Ens explica també que se’ls ha anomenat ‘indignats’ però ells no tenen nom, ni sigles, ni símbol, ni bandera. El moviment dels ‘indignats’ és un moviment a partidista, que no apolític. És un moviment que pretén aconseguir que el poble tingui dret a decidir el seu futur. Se’ls arribat a acusa de ser terroristes, de ser radicals d’esquerra i sí que hi ha persones d’esquerres, i de centre i de dretes, però aquest moviment és, per damunt de tot, pacifista. ‘Mai hem dit a ningú el que ha de fer o pensar; mai hem demanat que no es voti, o que es voti a tal o qual partit. Només ens em dedicat a explicar a les persones per a què serveix el seu vot, i ho continuarem fent. Simplement els hi em posat la realitat al davant.’ aclareix el Ximi ‘Som un ‘col·lectiu’ en contra de les retallades de la sanitat pública, a favor d’una democràcia real, demanem equitat i igualtat per a tothom... Ningú pot estar en contra d’això, només les grans empreses’.

L’antropòleg social, Víctor Bretón, va aportar la seva visió com a científic social. Des del seu punt de vista, en la societat actual, existeixen dos fal·làcies que actuen com a veritats indiscutibles. La primera d’elles és creure que el model neoliberal és l’única opció que tenim. I la segona és dir que el món sencer estar en crisi (ja que la Xina, la Ínia o Llatinoamèrica estan actualment creixent). Víctor Bretón exposa que, com a conseqüència d’aquestes dos fal·làcies, es devalua la qualitat dels models democràtics i, a més, el model polític econòmic se’ns imposa sense mostrar-nos cap més solució. Apunta que es comet un error construint tota una estructura en base una única ciència social que és l’economia; com a ciència social s’hauria de tractar en conjunt amb les altres. L’antropòleg social parla també d’una agenda política que ha trobat l’excusa perfecta amb la crisi per acabar amb l’estat del benestar. Des del seu punt de vista creu que la nostra societat cada vegada va més encaminada a una societat autoritària individual. Tot i així, inclús amb una mica de pessimisme, defensa fermament el moviment del 15-M ‘Estem una mica millor que fa dos anys, en el sentit que, una part de la ciutadania a mostrat el seu descontentament i, tot i no saber el que volem, ara almenys tenim clar el que NO volem’.

Al Cafè i Lletres van assistir vora 50 persones, que van poder participar en el debat quan els tres ponents van acabar la seva intervenció. Així finalitzava la sessió d’’Indigneu-vos!: una primavera política’.

Podeu trobar tota la informació del moviment 15-M a Lleida a través del bloc d'Acampada Lleida i seguir i participar en el moviment a través de Twitter amb el hashtag #acampadalleida. També podeu consultar totes les tertúlies que es vagin programant des del bloc del Cafè i Lletres.