Reagrupament s'obre al territori
Després d'inaugurar la seu de Lleida el partit de Carretero continua obrint locals mentre es mostra disposat a unir-se amb altres partits
La voluntat de Joan Carretero de mantenir l’estructura de Reagrupament paral•lelament a la integració del partit en una coalició independentista, s’evidencia cada dia més. Després de l’obertura de la seu a Lleida, fa dues setmanes, el proper 30 d’agost serà la comarca d’Osona que rebrà als reagrupats. A Vic, el partit de Carretero inaugurarà un nou local que servirà per donar resposta a les diverses desercions que s’han donat en el si de la formació. Reagrupament marca múscul doncs mostrant la voluntat de creació d’una estructura suficient per poder concórrer en solitari a les eleccions del Parlament. El calendari de la formació preveu també obertures de locals a Igualada i Tarragona.
Tweet
‘Podem unir-nos, però mai fusionar-nos’. Amb aquesta premissa de Carretero, Reagrupament treballa per obrir-se al territori i, si arriba el cas, concórrer en solitari a les eleccions. Després dels nombrosos entrebancs sorgits arrel de les diverses dimissions en seus locals, RCat manté l’actitud ferma de créixer deixant de banda les desercions ‘minoritàries’, com així ho indica Carretero. El president de la formació compara la feina del seu partit amb el camí de Sant Jaume declarant que ‘ningú pot demanar que ens aturem ja que hem promès als ciutadans que serem a les properes eleccions’. Reagrupament té actualment més de 3.500 militants, i té previst la inauguració d’altres locals a capitals de comarca com Tarragona i Igualada.
Paradoxes en l'independentisme
La voluntat de Carretero de mantenir l’estructura de partit al mateix temps que obra la porta als pactes amb altres formacions, aboca a l’hipotètic pacte independentista, altes dosis de paradoxes. ‘Ningú ens ha de fer variar el nostre camí’ afirma el líder de Reagrupament de qui s’espera que acosti posicions amb Solidaritat Catalana i ERC. Amb aquests fonaments, no es d’estranyar que el panorama polític independentista sigui poc menys que un magma d’arenes movedisses sense que s’albiri una posició comuna per presentar-se amb una única llista. Els seus protagonistes, Carretero, Laporta i Puigcercós, s’allunyen cada dia més i l’atomització independentista al Parlament amenaça en convertir-se en realitat. Les bones i respectuoses paraules no es concreten en fets, i el marge cada dia és més reduït.









