Les excavacions dels Vilars d'Arbeca analitzaran el fossat inundable i l'urbanisme interior del jaciment
Els arqueòlegs volen comprovar si la destrucció de la part davantera va contribuir a colgar i protegir les pedres a peu de muralla
CarregantLa trenta-quatrena campanya d'excavacions arqueològiques al jaciment dels Vilars d'Arbeca, es dedicarà aquest any fins al pròxim 24 de setembre, a l'estudi del funcionament del fossat inundable, el camp frisó i l'urbanisme interior. A aquesta tasca s'hi ha sumat aquest dilluns, alumnes del curs d'arqueologia que organitza el Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida. La nova campanya preveu aprofundir en el coneixement de la fortificació i fer-la visitable per al públic a partir de la tardor. A les excavacions hi participaran una trentena de persones entre l'equip directiu, alumnes de diferents universitats espanyoles i d'altres països d'Europa com ara Itàlia o Regne Unit.
El camp frisó i el perímetre exterior també centren la campanya
arbeca, fossar, udl, vilars arbeca Tweet
El director de les excavacions i catedràtic de Prehistòria de la UdL, Emili Junyent, va destacar com a objectius científics d'aquesta campanya, la canalització que alimentava d'aigua el fossat que protegia la fortificació ibera. La hipòtesi és que aquest canal connecti amb un altre fossat avançat, actualment no visible. També el camp frisó que defensava el recinte durant el segle VII avanç de Crist, quan encara no existia el fossat.
Els arqueòlegs volen comprovar si la destrucció de la part davantera va contribuir a colgar i protegir les pedres a peu de muralla. Finalment, s'excavarà la part central, coneguda com a 'testimoni', per conèixer millor l'urbanisme interior de la fortificació. Aquests treballs serviran també, per condicionar els espais per on podrà passar el públic quan sigui visitable.
La trentena de persones que participen a les excavacions esta formada per l'equip directiu, alumnes de diverses universitats de Catalunya com ara la de Lleida, l'Autònoma de Barcelona, la Pompeu Fabra o la Rovira i Virgili, universitats de l'estat espanyol com ara Cadis, Sevilla, Còrdova, València i Santiago de Compostel·la, a part d'estudiants provinents d'Itàlia i Regne Unit. El curs ofereix coneixements teòrics i pràctics sobre tècniques i sistemes d'excavació, documentació i materials arqueològics.
Els arqueòlegs volen comprovar si la destrucció de la part davantera va contribuir a colgar i protegir les pedres a peu de muralla. Finalment, s'excavarà la part central, coneguda com a 'testimoni', per conèixer millor l'urbanisme interior de la fortificació. Aquests treballs serviran també, per condicionar els espais per on podrà passar el públic quan sigui visitable.
La trentena de persones que participen a les excavacions esta formada per l'equip directiu, alumnes de diverses universitats de Catalunya com ara la de Lleida, l'Autònoma de Barcelona, la Pompeu Fabra o la Rovira i Virgili, universitats de l'estat espanyol com ara Cadis, Sevilla, Còrdova, València i Santiago de Compostel·la, a part d'estudiants provinents d'Itàlia i Regne Unit. El curs ofereix coneixements teòrics i pràctics sobre tècniques i sistemes d'excavació, documentació i materials arqueològics.
5644 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
