…se’n ve de mena», segons diuen. Jo no ho crec, però. Més aviat penso que els porcs bípedes –els més abundants, que es desplacen sobre dues cames– no neixen, sinó que esdevenen, metafòricament parlant. No crec que ningú vingui al món amb aquesta habilitat ferotge i sibil•lina que tenen aquells que, mentre et somriuen i [...]
Llegir més
Crònica Telefònica: A les 4:00h de la matinada del dia 11 de maig estava prevista la sortida des del Camp-III cap al cim, en quant es van adonar que no hi havia visibilitat, varen sortir a les 5:30h. Després de 10 hores d’ascensió, encara estaven a uns 30 minuts del cim. Van comunicar la seva [...]
Llegir més
Uf, no sé si podré a arribar a escriure un article amb el nivell de seriositat que es mereix el títol de l'apunt. Això em passa per embolicar-me entre poetes i gent rara i perquè na Loreto Farreny em va picar a veure si era capaç d'escriure un article així... doncs som-hi... si més no ho intentarem.Què passaria si aturéssim algú que passa pel carrer i li preguntéssim sobre la bellesa de les matemàtiques? El més probable és que ens faci una ganyota rara que no faria si li preguntéssim per la bellesa en la poesia, la pintura o la literatura, no? Vostè, amic (o amiga) lector (o lectora), faria aquesta ganyota?Com posar frases de gent famosa en un escrit sempre queda molt bé, al senyor o senyora que paréssim pel carrer li podríem dir el que va dir Aristòtil "Les formes que millor expressen la bellesa són l'ordre, la simetria i la precisió.
Llegir més
Què se n'ha fet d'aquell neguit? Ales i arrels, equilibri perfecte. L'ocell que troba el niu oblida la boira, la solitud, el fred. Hi ha una pau infinita: la pau dels cims nevats, la pau del llac amb llúdrigues, la pau dels teus ulls de matinada. Canten els ocells. El verd és més verd que mai. Aigua. Núvols. Piano. Violí. Quants dies han passat? És com si hagués mort i fos al cel. No comptis les hores que resten, sinó les que han sigut.
Llegir més
Què se n'ha fet d'aquell neguit? Ales i arrels, equilibri perfecte. L'ocell que troba el niu oblida la boira, la solitud, el fred. Hi ha una pau infinita: la pau dels cims nevats, la pau del llac amb llúdrigues, la pau dels teus ulls de matinada. Canten els ocells. El verd és més verd que mai. Aigua. Núvols. Piano. Violí. Quants dies han passat? És com si hagués mort i fos al cel. No comptis les hores que resten, sinó les que han sigut.
Llegir més
Eduardo Galeano ha presentat el seu darrer llibre aquests dies. Es diu “Los hijos de los días” i té forma de calendari. N’he pogut llegir algunes pàgines i he tingut l’oportunitat d’escoltar-ne una llarga lectura feta pel mateix autor. No cal dir que és el Galeano de sempre: profund, crític, interessant, poètic, visionari… De cada [...]
Llegir més
Eduardo Galeano ha presentat el seu darrer llibre aquests dies. Es diu “Los hijos de los días” i té forma de calendari. N’he pogut llegir algunes pàgines i he tingut l’oportunitat d’escoltar-ne una llarga lectura feta pel mateix autor. No cal dir que és el Galeano de sempre: profund, crític, interessant, poètic, visionari… De cada [...]
Llegir més
Eduardo Galeano ha presentat el seu darrer llibre aquests dies. Es diu “Los hijos de los días” i té forma de calendari. N’he pogut llegir algunes pàgines i he tingut l’oportunitat d’escoltar-ne una llarga lectura feta pel mateix autor. No cal dir que és el Galeano de sempre: profund, crític, interessant, poètic, visionari… De cada [...]
Llegir més
Sabia que, tard o d'hora, arribaria la mar. Sempre ho he sabut. Era inevitable. Nascut terra endins, on el sol es pon, després de tot un seguit de periples i de viure el darrer any al Montsec, per fi faré cap a l'extrem més oriental del país, on el sol reneix cada albada. Propera destinació: Cap de Creus, badia de Roses, Alt Empordà.
Llegir més
Sabia que, tard o d'hora, arribaria la mar. Sempre ho he sabut. Era inevitable. Nascut terra endins, on el sol es pon, després de tot un seguit de periples i de viure el darrer any al Montsec, per fi faré cap a l'extrem més oriental del país, on el sol reneix cada albada. Propera destinació: Cap de Creus, badia de Roses, Alt Empordà.
Llegir més
Avui fa un any que va morir la nostra mare… A vegades quan miro el cel o miro el mar et veig allà lluny, entre dos núvols. A vegades quan miro el mar et veig en la línia de l’horitzó, allà al fons de tot, en un raconet, feliç, petita, quieta, pensativa, fent ganxet, passant [...]
Llegir més
Avui fa un any que va morir la nostra mare… A vegades quan miro el cel o miro el mar et veig allà lluny, entre dos núvols. A vegades quan miro el mar et veig en la línia de l’horitzó, allà al fons de tot, en un raconet, feliç, petita, quieta, pensativa, fent ganxet, passant [...]
Llegir més
